Fa uns dies el Govern anunciava l'aprovació del projecte de llei per crear el Col·legi d'Òptics Optometristes, un gran pas endavant per al col·lectiu, que permetrà donar molt més a conèixer la seva feina. Una de les tasques que desenvolupen és, per exemple, l'estimulació visual en nadons, clau per prevenir problemes en el sistema visual com ara, dificultats a l'hora de llegir i escriure.
En el primer mes de vida, un nadó hi veu en blanc i negre i només enfoca el que està entre 20 i 30 centímetres; la resta és tot borrós. A mesura que passen els mesos, va guanyant capacitat de veure en color i millora la definició, un procés que va en consonància amb el desenvolupament motor i passem d'enfocar aquests 30 centímetres a assolir distàncies de sis metres en edat adulta.
Durant aquestes primeres etapes és crucial l'estimulació visual. Conscient d'això, la Hanan acudeix a la consulta de la Lucila To per fer una primera valoració i saber-ne més.
"Crec que la detecció precoç de qualsevol alteració visual és superimportant per evitar després possibles problemes o cosetes que puguin passar quan sigui una mica més gran".
Hanan Douhri , mare de la Sara, nadó de 13 mesos.
Problemes que se solen detectar entre els set i vuit anys i que, amb una bona estimulació, podrien prevenir-se o diagnosticar-se abans.
"Quan aquesta coordinació dels dos ulls no està ben establerta, poden sorgir problemes a l'hora de pujar i baixar escales o trobem infants que s'ensopeguen fàcilment. Aquest últim cas es pot explicar perquè el sistema visual no els informa prou bé i quan es mouen en l'espai veiem que hi ha alguna cosa que falla. També hi ha nens que, quan han d'assolir la lectoescriptura, es perden molt en llegir o perden la línia. El sistema només entén que allò patològic és el problema quan, de fet, la funcionalitat, que és el que ens ajuda a rendir en el dia a dia, també és part d'això que volem preveure."
Lucila To, òptico optometrista
En aquest sentit, To subratlla que cal diferenciar entre la feina de l'oftalmòleg, que tracta la patologia, amb l'òptico optometrista, que se centra en la funció visual.
La cara del pare i la mare, per exemple, és l'estímul més atractiu pel petit, també a l'hora de crear vincle. Una connexió que es basa en el contacte visual sostingut que a l'inici de la vida és molt breu, entre un i tres segons, i que després s'anirà ampliant. Molts dels infants que tenen dèficits d'atenció no tenen un bon contacte visual, un senyal que podria indicar que el sistema visual pot patir algun tipus d'afectació.
També és molt important mostrar objectes tridimensionals i patrons d'alt contrast, com ara figures senzilles en blanc i negre. En un inici, aquests elements seran els que cridaran més l'atenció del petit perquè li resultarà fàcil fixar-los.
Cal evitar que tingui molts estímuls a la vegada. És millor que hi hagi pocs elements al voltant per aconseguir que concentri la mirada en el que volem, encara que ho faci en períodes curts de temps.
Hem de moure els objectes lentament i situar-los als costats. La lateralització permetrà ajudar a cadascun dels ulls que es desenvolupi per si mateix perquè després tots dos es coordinin.
Podem convidar-lo a assenyalar l'objecte que vol. Quan s'acosti el primer any de vida, aquest gest precedirà la parla. Acompanyat d'aquest exercici, l'adult pot descriure la forma i el color de l'objecte en qüestió per ajudar-lo a construir el seu món visual a través de paraules.
Lucila To fa una crida perquè pares i mares siguin conscients de la importància d'aquesta estimulació visual i voldria que aquestes recomanacions arribessin al màxim de persones possible.
També destaca que les pantalles abans dels tres anys haurien d'estar prohibides i s'haurien d'introduir a poc a poc amb l'acompanyament d'un adult.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
