Millorar els protocols de rescat en cas d'allau. Aquest és l'objectiu d'un estudi que aquest hivern s'iniciarà a Andorra, similar al que s'ha dut a terme al Pirineu català.
Al Principat s'han registrat divuit allaus amb resultat de víctimes mortals des de 1976. Els més greus, el de 1999 al pla de l'Estany, que va costar la vida a tres persones, i el de 1995 al port del Rat, amb dos morts. Un estudi recent de la Universitat de Girona ha obligat a revisar els protocols de rescat en aquests casos.
Es desprèn que la hipòtesi més acceptada fins ara, segons la qual la majoria de morts en allaus són per traumatismes, estava equivocada. Les morts per asfíxia són majoria. Aquest estudi també es farà en altres zones del Pirineu com ara Andorra. I és que el director de Recerca i Innovació i investigador del grup de muntanya Marc Pons assegura que el risc d'allaus és el que ha generat més víctimes mortals. "De la multitud de riscos naturals que tenim, justament és el risc que més morts causa a escala de país, i d'aquí la importància de prevenir i de poder minimitzar aquest tipus d'accidents".
Amb tot, explica que aquestes anàlisis permeten donar una "major informació per tot el que seria la prevenció d'aquest tipus d'accidents".
Segons els experts, els primers quinze minuts en un rescat per allau són claus per intentar salvar la vida dels afectats. Ara caldrà revisar els protocols per millorar l'efectivitat. Pons determina que hauran d'actuar de manera més ràpida. "No diria que canvien gran part dels protocols i les actuacions actuals, però sí que refermen la necessitat de millorar aquestes actuacions en aquests primers minuts".
Sigui la zona que sigui, hi ha certes normes que sempre hem d'assumir a la muntanya amb neu: anar acompanyat, en grups de dues a quatre persones, i ben equipats, amb Arva, sonda i pala.
Informa: Joan A. Sarmiento
Comparteix:
