En els pitjors moments de la pandèmia l'administració va cridar estudiants d'infermeria per reforçar la xarxa de personal sanitari. Malgrat la duresa de la situació, alguns testimonis expliquen que sentien el deure de col·laborar-hi. Davant un possible rebrot, confessen que tornarien a estar al peu del canó.
Dues estudiants d'infermeria de segon curs i dues de tercer han viscut la crisi sanitària en primera línia, sobretot donant suport a les infermeres i fent costat als pacients. L'esgotament i la distància social han estat grans obstacles però ho tornarien a fer.
Susset Figueiro va ser voluntària a l'hotel Fènix amb residents del Cedre, aquesta estudiant explica que "em veia amb unes responsabilitats que potser no estava preparada per assumir perquè al final estic fent segon, em queda un any de carrera".
En canvi, assenyala que compta amb certs coneixements que potser altres voluntaris no tenien, amb el que assenyala que "el suport d'aquests voluntaris era jo". Malgrat tot, destaca que "dedicar-li temps a aquestes persones a mi potser és el que més m'ha aportat en l'àmbit professional".
Raquel Guri va ser voluntària a l'stop-lab de Sant Julià, i afirma que el que més li va costar va ser acostumar-se a estar tantes hores amb els equips de protecció. "Sí que deies, ostres, estic moltes hores en contacte amb gent que està donant positiu en els tests", indica.
Amb això afegeix que també sentia la por de contagiar. "Tens por, no només per tu sinó també de contagiar la teva família i el teu entorn".
Per la seva part, la Romina Cedeño ha estat com a treballadora a la planta de la Covid-19 a l'hospital. Pel que fa als pacients, comenta que "vèiem com a nivell emocional no estaven bé, no podien rebre visites". Davant aquesta situació explica que els treballadors intentaven fer coses per animar-los, però "era complicat perquè no podíem seure al seu costat".
Cedeño assegura que el que s'emporta d'aquesta experiència és la seguretat en ella mateixa. "Sé que ara ja sóc professional i que ha valgut la pena tot el recorregut", diu.
Catarina Leitão, voluntària de l'hotel Fènix i treballadora a l'hospital, creu que la força per passar aquesta situació l'agafes entre els companys i la personalitat de cadascú i comenta que afecta en el pla emocional.
"Veus a la persona malalta, que està allà patint, i no acabes de fer-ho tot per ella perquè no només està a les teves mans i això és una part que t'emportes emocionalment cap a dins", assegura.
Malgra tot, Leitão es mostra positiva i indica que "t'adones que ets capaç de fer-ho i que realment tot allò que havies après, ho saps".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Desirée Sala-Txema Galilea
Comparteix:
