Cal mesures per gestionar de forma més eficient el territori i protegir-nos dels fenòmens mediambientals adversos. Així s'ha assegurat a la tercera edició de les jornades de Turisme Sostenible. Aquesta és una de les primeres conclusions que es desprenen dels estudis de capacitat de càrrega que els comuns estan avaluant i que s'ha exposat en una jornada d'experts sobre emergència climàtica i sostenibilitat a Sant Julià de Lòria.
El creixement demogràfic es pot sostenir en el temps? Segons Cristian Cerqueda, coordinador dels estudis de capacitat de càrrega, "es pot sostenir si prenem mesures de gestió del territori. El territori és limitat i s'ha d'optimitzar la seva gestió. I després hi ha el concepte de sobrietat, és a dir, que cada persona ha d'optimitzar el seu consum."
Cal prioritzar els usos de l'aigua, redefinir les infraestructures públiques en base als recursos naturals existents i el nombre d'habitants i fer plans de prevenció de catàstrofes naturals, que es preveuen cada cop més freqüents amb el canvi climàtic. Són algunes de les indicacions que ha apuntat Cerqueda, recalcant que els estudis de capacitat de càrrega màxima no són "la panacea", però sí un recurs per definir estratègies de futur.
Ara s'estan analitzant les estudis que s'han fet des d'un punt de vista mediambiental, però creu que són indispensables els de capacitat de càrrega turística que el Govern vol impulsar i també farà falta incorporar una anàlisi econòmica i d'acceptació social.
Sant Julià, per exemple, està estudiant tècnicament les conclusions del seu estudi de càrrega, però, d'entrada, ja té previst impulsar algunes accions per guanyar resistència davant els efectes del canvi climàtic, com ara les onades de calor. Cerni Cairat avança que "l'avinguda Verge de Canòlich i els espais d'esbarjo i parcs públics" es transformaran perquè ofereixin més espais d'ombra.
Els espais verds ajuden a drenar l'aigua i Andorra té deures per impulsar sistemes que permetin guanyar permeabilitat.
Josep Roca Cladera, catedràtic d'arquitectura de la UPB, ha estat molt crític amb les grans construccions en alçada en un país com Andorra, posant d'exemple les torres del Clot d'Emprivat. Les "evitaria" per l'impacte "paisatgístic" i perquè la ciutat perd "perspectiva històrica".
També s'ha posat sobre la taula la necessitat de canviar el model de les estacions d'esquí, tenint present que cada vegada les nevades seran més escasses. El doctor en geografia i matemàtiques, Javier Martín Vide, aposta per un "canvi de concepte: d'estació d'esquí a estació de muntanya, que ofereix molt més que la neu". Fa una crida "ètica" a col·laborar per aturar l'escalfament climàtic.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
