El 27 de gener es commemora el Dia internacional en memòria de les víctimes de l'holocaust, un dia per recordar el patiment de persones que van morir injustament i un dolor que, en ocasions, també pateixen les següents generacions. La feina que fan investigadors per explicar les seves històries ajuda a treure una part d'unes vides que sovint havien quedat soterrades en la memòria.
És el cas del padrí de la Cristina, Bonaventura Casal de ca l'Aern de la Margineda. Vivia a Besiers, a França, on havia marxat a treballar i allà es va casar amb la Lucile, que era d'Escàs. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial van decidir portar els dos fills que tenien aleshores a Andorra, als quals venien a veure sovint. Però en un dels viatges amb un amic seu, la Gestapo el va detenir a les Cabanes perquè portaven un jove que es negava a prestar serveis militars. A la família poc es parlava del que havia passat fins que la Cristina s'assabenta que es vol documentar el periple dels andorrans als camps de concentració i ho comenta amb el seu tiet Jean Claude. La Cristina Casal destaca que era el que tenia més informació dels fets.
"Quan em poso en contacte amb ell i li envio els retalls de diari li pregunto si se'n pot parlar i em diu que si. Jo crec que el pas va ser perquè nosaltres sabéssim el que havia passat i el que havia viscut. Ell no va conèixer el pare, els altres no gaire més perquè eren petits. És difícil obrir la caixa i parlar-ne."
Cristina Casal, neta de víctima de l'Holocaust
El seu padrí va morir el 10 de juny del 1945, tres mesos abans que acabés la guerra, el 1950 van traslladar el cos a Besiers. L'Anne Marie, la dona del Jean Claude, i el mateix Jean Claude col·laboren al documental "Lluitant per la vida", de Jorge Cebrián i Roger Torruella, explicant i aportant els pocs records que tenen, però, a més, van decidir amb la família visitar el camp de Buchenwald on havia estat el padrí i l'hospital de Landshut on es documenta la seva mort. Es creu que va morir en el trasllat de camps en la retirada nazi. La Cristina exposa la ràbia que sent al recordar aquests esdeveniments:
"Em va sobtar un mesurador com els que hi ha als pediatres amb un forat perquè a l'altre costat de la paret algú t'apuntava al clatell. El que podem arribar a fer és molt bèstia. Potser el no haver-lo conegut pots pensar lo malament que ho ha passat, veus fotos que et marquen... És un sentiment com de ràbia."
Cristina Casal, neta de víctima de l'Holocaust
El pare de la Cristina, que era el germà gran, a diferència del seu tiet, no va viure el procés. A ells, la feina que va sortir a la llum els ha ajudat i veuen necessari que hi hagi institucions i persones que hi dediquin el seu temps per no oblidar i ajudar les famílies a tancar ferida.
"Hi ha gent que encara no sap on anar a plorar els seus morts. En aquest cas poder saber que el tens a Besiers i saps on és i ells eren d'allà, reconforta."
Cristina Casal, neta de víctima de l'Holocaust
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Kevin Ribeiro
Imatges cedides: Lluitant per la vida (2007)
Comparteix:
