Des de l´exili i amb 79 anys Pompeu Fabra va voler fer el testament en català. Per això va haver de venir a Andorra. Ara amb permís de la família, una rèplica del text s´exposa al vestíbul de Govern, dins l´any Fabra.
Era el 27 de novembre del 1947, davant el notari episcopal Rossend Jordana, Pompeu Fabra va deixar per escrit el seu testament, un exercici de coherència i fidelitat fins a les últimes voluntats. "No és només una persona que va codificar el català, sinó que és una persona que ens dona exemple d'actitud sociolingüística", destaca el comissari de l'Any Fabra, Jordi Ginebra.
Autor de les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari General de la Llengua Catalana, del qual se n´exposen dues edicions al vestíbul del Govern. "Hem volgut reflectir les notes de les esmenes de la segona versió", explica la ministra de Cultura, Olga Gelabert.
Quan fa cent anys de les Normes ortogràfiques i 150 del naixement del seu autor, l´any Fabra es comença a commemorar.
Al setembre Escaldes-Engordany acollirà una mostra de les primeres edicions i una jornada dedicada al lingüista.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
