El col·lectiu trans fa més d'un any i mig que espera el desplegament del protocol d'afirmació de gènere, un circuit molt necessari per a la cobertura de tractaments com l'hormonació. Actualment no existeixen convenis oficials, però es recomanen centres de Catalunya per poder començar el procés. És per aquest motiu que reclamen al més aviat possible circuits definits i abonats per la CASS que comptin amb professionals formats.
Hem parlat amb la mare d'un adolescent trans que en aquest reportatge té un nom fictici, l'Amèlia. Ens ha explicat l'alliberació que ha sentit el seu fill a l'hora de dur a terme el canvi de gènere.
"Soc mare d'un nen adolescent transgènere que ho va manifestar als 12 anys. Ha passat de no sortir de l'habitació, de no voler portar segons quina roba, a sentir-se empoderat. Ha sortit de la depressió, en part, gràcies a poder tenir aquesta hormonació."
Amèlia, mare d'un adolescent trans
Un procés que va poder començar a la Unitat de Trànsit de Barcelona. A banda de controlar-li el tractament, també li han recomanat webs on comprar "binders", tires de tela o de roba per aplanar la zona del pit. L'Amèlia ha exposat com s'utilitza, "Un és més per a l'estiu, perquè és més finet. Normalment porten una goma que els aplana el pit. D'altres, són tipus corsé i les tires són addicionals".
La CASS cobreix processos d'hormonació en molts supòsits, però no si ets trans. Diversand alerta d'una clara discriminació. I l'Amèlia ha subscrit aquestes paraules. Ha considerat que això fa que "un adolescent que s'està criant aquí no vulgui viure en aquest país".
"Les infermeres m'han dit que estan fartes d'administrar testosterona perquè hi ha molta gent que segueix aquest tipus de tractaments per altres supòsits. Ha d'haver-hi un circuit i informació. I si vas a un ginecòleg i expliques com se sent el teu fill o filla, que no et digui que vagis a Barcelona perquè no ha tractat cap cas."
Amèlia, mare d'un adolescent trans
També hem contactat amb una testimoni trans, la Roxanne González-Brown. Va néixer a Anglaterra, però fa cinc anys que viu i treballa a Andorra al costat de la seva dona, un lloc on se sent segura per continuar la transició. Exposa que no tots els professionals tenen la formació adequada. "Si una persona cisgènere pot accedir a certa medicació que, a la vegada, és denegada a una persona trans, no hi ha igualtat. Hi ha metges que no tenen formació i que no saben accedir ni connectar amb una persona trans en el sentit d'acompanyar-la en el desenvolupament de la seva transició".
Fa més d'un any que reclama l'esperat protocol per començar l'hormonació.
"No està sent un procés gaire transparent. Pot arribar a ser molt dur perquè et trobes als llimbs, a on no pots progressar. I això pot arribar a ser increïblement difícil per a la teva salut mental i per al teu físic perquè la disfòria* et colpeja en tot moment."
Roxanne González-Brown, testimoni trans
Un temps d'espera que s'està fent etern. Reclamen també adaptacions més enllà de l'àmbit sanitari, com ara lavabos de gènere neutre, àmpliament instaurats, per exemple, als països nòrdics. L'Amèlia ha remarcat algunes situacions que havia de viure el seu fill. "I si no havia d'anar 5-6 hores al bany, no hi anava, i això no és bo per a la salut. Però clar, vas al de nens o al de nenes?".
Falta un protocol definit, però també referents. La Roxanne ha celebrat que cada vegada hi hagi més implicació entre el col·lectiu LGTBI. "Va ser complicat quan vaig arribar al país perquè no hi havia molta representació del col·leciu LGTBI, però és fantàstic veure com això està creixent. Vull continuar les següents fases del procés aquí perquè, amb sort, el camí sigui més fàcil per als que vinguin després".
*Disfòria de gènere: és un concepte que descriu el patiment i el malestar que sent una persona trans quan el seu gènere en néixer no concorda amb la seva identitat de gènere. Segons el diccionari "Termcat.cat", és un terme que s'associa a un diagnòstic clínic, un fet que l'activisme transgènere reivindica canviar per aconseguir una plena despatologització. L'any 2018 l'Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar la condició transgènere com un problema de salut mental, però encara falta molta sensibilització al respecte. Concretament, el mes de juny d'aquell any es va anunciar que la "Classificació internacional de malalties" també aplicaria aquest canvi tan reclamat i optaria per emprar el concepte incongruència de gènere, estretament lligat amb la salut sexual. Precisament des de Diversand demanen que en cap cas es demani un informe mèdic/psicològic per iniciar un procés de trànsit.
Informa: Laura Cugat
Imatges: A.Cristancho-F.Montero-A.Refart-K.Ribeiro
Comparteix:
