Que els nous projectes turístics i també els ja existents intentin garantir una plena accessibilitat des d'un inici, tot i ser conscients que no sempre és tècnicament viable. Així ho reivindiquen membres de la Federació Andorrana d'Esports Adaptats que, tot i valorar els esforços que s'estan fent, consideren que falta més sensibilització i coordinació entre les institucions. Un debat que sorgeix en plena revisió de la Llei d'accessibilitat per part de l'executiu, que ja està fent trobades amb els col·lectius afectats per actualitzar la legislació a les necessitats actuals.
Els passos d'aigua per arribar al mirador Roc del Quer són alguns dels primers obstacles que es troben les persones amb mobilitat reduïda. A partir d'un punt, el camí també agafa un desnivell que suma dificultats. Des de la Federació Andorrana d'Esports Adaptats (FADEA) demanen que, per exemple, es pugui aplanar aquest accés com s'ha fet a l'inici fins al bar perquè tothom pugui arribar fins al final.
Així ho constata el tresorer de la federació, Xavi Fernández, que considera que es podria fer un estudi per plantejar com es podria treballar. És conscient que potser no es pot fer, però demana que "com a mínim s'hauria d'argumentar, en comptes de fer les coses i oblidar-te del col·leciu".
Precisament el comú de Canillo té sobre la taula la demanda d'allargar la rampa aplanada fins al mirador. També planteja que una altra solució seria instal·lar una mena d'ascensor per a les cadires de rodes. Tot plegat projectes que s'han d'analitzar i veure'n la viabilitat tècnica, tenint en compte que es tracta d'un territori de muntanya.
El director tècnic de la FADEA, Carlos Alberto de Jesús, posa un altre exemple de projecte turístic: el recent inaugurat pont tibetà. Proposa que es podria mirar de fer una rampa per accedir fins al pont i veure si hi cabrien les cadires de rodes. En el cas que no, també planteja adquirir-ne de més estretes com ara les que s'usen als avions.
Francesc Camp també li respon, ressaltant que "si has de passar en cadira de rodes i una persona al mig del pont es troba malament, has de tornar enrere i si hi ha gent passant, això pot suposar un problema. Jo crec que s'han de reservar hores per aquests col·lectius" i precisament estan valorant crear unes jornades específiques amb aquest objectiu. Precisament han rebut queixes al respecte i iniciaran una ronda de trobades el setembre amb diferents entitats per estudiar quines facilitats es poden implementar al pont per fer-lo més accessible, un fet que per exemple des d'AMIDA es valora molt positivament.
En aquesta línia, des del Govern també s'estan fent reunions amb les associacions per poder actualitzar la Llei d'accessibilitat que data del 1995. L'objectiu és recollir les necessitats actuals i equiparar el text al conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides, ratificat per Andorra el 2014.
Un altre exemple de projecte turístic que es podria adaptar segons la federació és el llac d'Engolasters. Concretament consideren que caldria millorar els darrers metres abans d'arribar a la vora del llac. Carlos Alberto de Jesús explica que es podria fer "un camí de pissarra que faci dues o tres ziga-zagues de costat a costat".
Tenint en compte que, per exemple, al mateix llac d'Engolasters es vol implementar un nou atractiu, l'Encamp Ecoparc, llança dues preguntes a l'aire per motivar la reflexió. Per una banda, qüestiona si "ens trobarem sempre amb aquests problemes d'accessibilitat" i si "com a país turístic, ens estem deixant així molta gent enrere".
En paral·lel, des de la federació també posen en qüestió la renovació d'avingudes com Meritxell o Joan Martí d'Encamp amb adoquins, fet que comporta dificultats per a les cadires de rodes i les persones que utilitzen bastó.
Informa: Laura Cugat-Rosa Alberch
Imatges: Nil Forcada-Pere Besolí-Kevin Ribeiro
Comparteix:
