Expressions com "Fer l'andorrà" i "La seca, la meca, la vall seca i la vall d'Andorra" són part de l'imaginari català. Els arxius i la història recullen part d'aquesta identitat col·lectiva que ara apareix en el llibre "Una memòria compartida".
Si alguna vegada s´ha desentès d´una qüestió que no li interessava potser li han dit que s´ha fet l´andorrà, una manera de fer que ha transcendit les muntanyes, de la mateixa manera la seva condició itinerant que l'identifica amb un rodamón. Fet que el col·laborador d' "Una memòria compartida", Antoni Pol, vincula amb que "els andorrans han estat pastors, dallaires, contrabandistes i traginers"..
Andorra forma part d´un imaginari col·lectiu català que es recull al llibre. A través de referències documentades podem veure com ens veuen de fora. Qui no ha sentit "la seca, la meca, la vall seca i la vall d´Andorra"? És una expressió que recull Jaume Roig a "l´Espill, el llibre de les dones" el 1462 i que marca la marginalitat territorial que encara avui dia perdura. Segons Pol, la causa és que per l'àmbit català Andorra sempre ha estta un extrem a la muntanya, situació que encara la fa "més salbatge i abrupta".
El llibre ha volgut palesar com l'ús dels arxius i la història es poden posar al servei de la creació de la identitat col·lectiva o sentiment de pertinença a una comunitat, en aquest cas la catalana.
Informa: Rosa Alberch
Comparteix:
