Una història personal de supervivència en uns anys grisos, que esdevé un retrat social d'una època al Pirineu. Això és el que ha aconseguit l'ordinenca Josefina Porras amb 'Els fills dels miners d'Adrall". N'ha parlat a l'Ara i Aquí.
Penúries, fam, l'horror de la guerra i la submissió de les dones són alguns dels ingredients del llibre 'Els fills dels miners d'Adrall', de Josefina Porras. L'autora narra la història de la seva sogra, la Rafela, que converteix en la protagonista d'un relat que és una aproximació a la realitat de l'Alt Urgell i, de retruc, també d'Andorra a la primera meitat del segle XX.
La Rafaela era filla d'un miner que va morir prematurament i va haver de començar a treballar de mainadera a la Seu d'Urgell amb només 9 anys. Més tard enganxaria la cruenta guerra civil espanyola i la persecució del clergat per part de la FAI, experiències traumàtiques que no li van impedir gaudir de la vida.
"Era una persona que no tenia rancúnia ni mai va fer cap retret. Era una persona d'una gran bondat i em xocava com afrontava aquestes situacions", explica l'autora.
Porras creu que un dels èxits del llibre és que el testimoni de la seva sogra li permet fer una crònica històrica que posa al descobert episodis desconeguts per a molts, com l'activitat minera a Adrall. Està segura que "com la seva història n'hi ha moltes" però diu que "el fet d'introduir dades històriques sembla que atrapa".
L'autora, com proclama Lluís Obiols en el prefaci, demostra amb aquest llibre que la Història en majúscules es construeix de l'acumulació de les petites històries humanes que la componen.
Informa: Gerard Gort
Imatge: Vicente Bellot
Comparteix:
