Durant la Segona Guerra Mundial, Andorra va ser una terra d'esperança per a moltes persones que fugien de la guerra i la persecussió. El centre d'Art d'Escaldes- Engordany ens acosta la figura d´un d'ells, un fotògraf que va ser clau en els judicis de Nuremberg i Dachau, el català Francesc Boix.
La de Boix és una vida curta, però intensa enmig de conflictes bèl·lics, primer la guerra civil espanyola i més tard els horrors dels camps de concentració durant Segona Guerra Mundial.
Ell va arribar deportat a Mauthaussen després que els alemanys el detinguessin fugint d´Espanya. Allà va participar en les tasques a les quals eren forçats els presoners. Més tard gràcies a la seva Leika és destinat a tasques d´identificació. "Quan les SS se n'adonen que és fotògraf, se n'aprofiten i per això se salva i sobreviu", explica la responsable del CAEE Ruth Casabella, afegint que "això li va permetre fer fotos del què passava al camp de concentració".
Sap que el que està fent li pot costar la vida i aviat troba com treure els negatius del camp amb l´ajuda d´una veïna del poble, l´Anna Pointner.
El 27 de gener de 1941 arriba al camp. Quatre anys més tard, hi ha la campanya d´alliberament que ell aprofita per anar a París on comença a difondre el material fins que esdevé clau en els judicis de Nuremberg i Dachau. Tot i això, no pot torna a Espanya.
Així que Andorra es converteix en l´esperança de retrobar-se amb la seva germana. En una fotografia documentada en un llibre el veiem al Pas de la Casa on s´havien de trobar però ella hi no va arribar mai.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Jordi Seabra
Comparteix:
