Quan farà dos anys de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i de l'arribada dels primers refugiats, el cònsol destaca la bona integració al país. Aquest matí de divendres a Ràdio Nacional hem escoltat la veu de refugiades i residents que diuen estar farts d'una guerra permanent.
Abans del conflicte hi havia uns dos-cents ucraïnesos a Andorra. Amb la invasió de Rússia a Ucraïna la xifra ha pujat a cinc-cents segons el cònsol honorari d'Ucraïna, Antoni Zorzano, que diu que la comunitat ha estat exemplar en la integració. Pel que fa als perfils, "majoritàriament són senyores i totes treballen". I afegeix que els "nens estan escolaritzats i no hi ha hagut cap problema".
Mentrestant, les bombes continuen caient no només en territori ucraïnès, sinó també en el terreny pro rus. Residents i refugiats constaten que ja no troben una raó justa del conflicte que estan vivint de molt a prop, tot i estar lluny. Un dels testimonis més durs és el de l'Alexander Baranov, que té tota la seva família allà.
"Tinc moltes granes d'acabar això. És igual com però que s'acabi."
Alexander Baranov, porta 7 anys a Andorra
D'altres, com la Olga Kravchenko creuen que Rússia no pararà mai fins aconseguir el seu objectiu. "Al principi expliquen que volen Donetsk i Lugansk, però perquè ocupen Kherson, tiren coets a Odesa, per quina raó? ". I posa d'exemple el que ha passat amb la República de Crimea.
Tot i la pròrroga de sis mesos de sojorn per tramitar la residència per als refugiats, el cor de molts continua a Ucraïna. És el cas de l'Anna Stepanenko que va arribar amb la seva filla. El marit treballa allà i viu amb l'amenaça que l'allistin. Per aquest motiu, ella es planteja tornar. "Si el meu marit no pot sortir d'allà hauré de tornar, però la meva filla ha de ser en un lloc on poder viure sense por i per això estic per ella".
Podeu repassar l'entrevista d'aquest divendres al matí a RNA, aquí:
Malgrat que la voluntat d'Ucraïna és que la seva població torni, diuen que estan contents de viure en un país tranquil i segur com és Andorra.
Informa: Rosa Alberch
Comparteix:
