La història d'Andorra centra la tretzena edició dels Debats de recerca

El Govern i la Societat Andorrana de Ciències (SAC), amb e

El Govern i la Societat Andorrana de Ciències (SAC), amb el patrocini de MoraBanc, han informat aquest dijous de la represa dels Debats de recerca 2020. Una activitat que s'havia de celebrar al mes de març però que la Covid-19 ha provocat que, finalment, tinguin lloc els pròxims 13 i 14 de juliol. La tretzena edició de l'esdeveniment tindrà per títol 'Instantànies històriques'.

El principal objectiu dels debats és difondre la recerca relacionada amb Andorra de la mà d'investigadors del país o altres científics experts per crear així un fòrum en què es reflexioni sobre l'estat de la recerca al Principat.

La matèria escollida per aquesta edició és la història, ja que l'estudi dels esdeveniments i dels fets de diferents períodes passats ajuda a teixir el desenvolupament de la humanitat i a comprendre com s'ha desencadenat el present. Així, la voluntat dels Debats de recerca és abordar i divulgar la recerca històrica que es du a terme a Andorra i sobre Andorra.

El primer dia, després de la inauguració, s'oferirà una conferència plenària, que enguany anirà a càrrec d'Eudald Guillamet i que abordarà el tema de la recerca científica en l'estudi i la conservació de l'art rupestre, centrant-se en el cas del camell de Shulgan Tash (Rússia). Després hi haurà dues ponències breus de 20 minuts cadascuna a càrrec d'Oliver Vergés, que presentarà 'Onze episodis clau per conèixer la història d'Andorra' i Albert Villaró amb 'Què no sabem (encara) de la història d'Andorra?'.

L'endemà hi haurà les ponències presencials de Joan Lluís Ayala, amb 'Aproximació a la repercussió de la Primera Guerra Mundial al Principat d'Andorra', Jordi Buyreu amb 'Estudi demogràfic de l'Andorra moderna (s.XVI- 1830)', i Pau Castell amb 'La cacera de bruixes a Andorra: investigació històrica i posada en relleu d'un patrimoni arxivístic excepcional'. Seguidament hi haurà una presentació en vídeo de Ian González sota el títol 'Una aproximació a la mort com a objecte d'estudi sistèmic. L'exemple de les pràctiques funeràries atípiques'. Finalment, n'hi haurà una darrera de presencial d'Emma Arcelin que durà el nom 'Escriure la història: creació historiogràfica a la Navarra del segle XIV'. Cada jornada es clourà amb un debat.

Informa/fotografia: Agència ANA

Comparteix:

Gallardo lamenta les "teories de la conspiració" per la contractació d'A2 Security i alerta de les conseqüències de les insinuacions Els psicòlegs veuen necessari reforçar la xarxa de salut mental per les conseqüències de la Covid-19