Segons l'associació internacional ILGA, els drets del col·lectiu LGTBIQ+ a Andorra estan garantits en un 32%, una dada molt per sota del 60% dels estats veïns i quasi el 70% del països nòrdics. Coincidint amb el dia contra les discriminacions que pateixen, coneixem la història de l'ex nedador olímpic Hocine Haciane, que va haver de lluitar contra aquestes desigualtats sobretot a l'inici de la seva carrera. Acceptar-se i estimar-se a si mateix, confessa, ha estat un dels seus grans triomfs.
Hocine Haciane ha estat el millor nedador del país, amb mínimes per als Jocs Olímpics i 25 medalles als Jocs dels Petits Estats.
Va començar a descobrir la seva orientació sexual als 15 anys. Amb 17 va fer les primeres mínimes olímpiques. Recorda que va ser el primer esportista andorrà "en aconseguir els resultats". Com a conseqüència d'això, va tenir "una projecció bastant important a la premsa", se'l coneixia més i, tot i que es parlava d'homosexualitat, ell no ho havia dit obertament.
L'ex nedador relata com aquest fet va fer "que encara ho patís més". "Em sentia molt frustrat perquè no podia ser qui era i jo mateix tampoc em permetia ser qui volia".
Va ser llavors quan li van oferir una beca per anar a París a entrenar. "Finalment vaig sortir d'Andorra per poder ser una mica més jo, però sense assumir-me. Quan venia a Andorra no ho deia i, quan vaig deixar París i vaig tornar, tampoc vaig ser capaç d'assumir-me", afegeix.
En aquest moment va dir prou. El malestar era tant que decideix frenar un any i començar una de les carreres més complicades de la seva vida: acceptar-se. Afirma que "de vegades, aquest és el camí més dur, sobretot en el món homosexual, perquè en l'esport pot haver-hi molta homofòbia".
Havent viatjat per tot el món, és aquí a Andorra on s'ha sentit més assenyalat. Recorda com els comentaris que sentia sobre ell li feien molt de mal. "Hi havia molta més exclusió que ara, no se'n podia ni parlar. Se sabia que potser era gai, però no se'n parlava."
"Vaig fugir de casa meva perquè ningú entenia la meva homosexualitat", explica proposant que, "per evitar situacions tan traumàtiques" com la seva es creï un telèfon d'urgències per atendre discriminacions i abusos per "lluitar contra l'homofòbia, que és real".
Haciane assegura que actualment està en un moment molt feliç treballant d'entrenador personal en el món del fitness. En l'àmbit personal també es mostra molt satisfet i complet, envoltat de gent que el reconforta. Confessa que no enyora les piscines. Per ell tot aquest procés ha estat com "tornar a néixer".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
