La balma del Tut és el tercer abric rocós que va obrir l'historiador Pere Canturri als anys 60 i que es podria reobrir amb el jaciment de la balma del Llunci. Aquí després de setmanes d'intervenció s'han trobat cinc llocs on es feia foc a nivells diferents i estructures que conviden a continuar treballant-hi. Amb tot, la clau seran els resultats del laboratori.
Un fragment d'os i tros d'un vas de ceràmica. Són poques les restes que s'han trobat en la reobertura del jaciment de la balma del Llunci. Amb tot, d'on s'espera obtenir més informació és dels interiors dels fogars forats on es feia el menjar, servia per escalfar i fondre metalls.
De fogars n'han trobat cinc. L'últim en el límit d'excavació que ha quedat al descobert en un tall vertical.
Per retirar el contingut es fa mitjançant unes benes de guix que un cop seques actuaran com una crosta que permetrà emportar-se la mostra sense desfer-se.
Gerard Remolins, de Regirarocs, explica que "veient les diferents crital·litzacions es podran saber també les temperatures que han assolit aquests fogars i, en funció de la temperatura, podem interpretar quines activitats s'han dut a terme: cuinar, coure ceràmica o coses més complexes com la fosa de metalls".
La prova del carboni-14 serà clau per determinar de les èpoques que són. Amb tot hi ha altres elements que es podrien estudiar en properes campanyes. Segons el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, hi ha moltes possibilitats, com una cabana o un tancat per bestiar, però cal esbrinar de quina època és cada cosa.
L'historiador Pere Canturri als anys 60 va obrir la balma de la Margineda, la del Llunci i la del Tut a la Caubella que en una propera campanya, junt amb la del Llunci, es podria acabar de documentar. "Llavors s'agafava els elements que es podia, des d'una moneda del segle XV o XVI fins a ceràmica prehistòrica passant per algun material protohistòric com alguna urna d'incineració del Bronze final", indica Llovera.
De moment el resultat final d'aquestes setmanes de feina dels arqueòlegs de Regirarocs podrien acabar amb una exposició per retornar a la societat la informació que han deixat els nostres avantpassats.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Pere Besolí
Comparteix:
