Joan Anton Rechi és un dels andorrans més prolífics en el món de la cultura. Director d'escena, ha estrenat òperes en teatres d'arreu del món.
Des del seu debut al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Joan Anton Rechi ha portat les seves produccions a Alemanya, els Estats Units, Colòmbia, l'Argentina, i fins i tot Oman.
A més, amb el seu 'El Barber de Sevilla', va ser guardonat com el millor director de l'any el 2008 per la revista Opernwelt.
Des de l'any 2017, ha estrenat una trentena d'òperes, entre les quals destaca 'Madama Butterfly'. De fet, ha tornat ara al país després d'haver representat amb èxit la història de la geisha Cio-Cio-San a la Maestranza de Sevilla. Per primer cop en temps de pandèmia, el teatre tornava a tenir l'aforament complet i es van vendre les 1.800 entrades disponibles .
Rechi només ha estrenat una única vegada al país. I ho ha fet a l'Auditori Nacional. Ara ens hi ha rebut una altra vegada després d'haver omplert la Maestranza. Ara té els ulls posats a Venècia, on estrenarà Fidelio al novembre. Ja al juliol va obrir La Fenice amb el seu Faust. Una obra que ja va obrir el teatre després de la pandèmia de grip espanyola, després de la Segona Guerra Mundial i ara, el 2021, després d'haver estat nou mesos sense música a causa de la Covid-19.
El director d'escena ho descriu com un moment "molt emocionant perquè, a més, és una obra que parla de la vida, la mort, el desig de ser jove per sempre, de les malalties...Quelcom que hem vist molt al nostre voltant".
Recorda com en els seus començaments com a director d'òpera, que van ser sobretot a Europa Central, va aportar "una visió mediterrània i una mica almodovariana". Explica que intenta llegir les obres amb la seva visió personal "i aportar aquest toc poètic i d'humor surrealista" que el caracteritza.
Per ell la seva feina és un regal. "Mai m'hagués imaginat que faria aquesta carrera i que la vida em portaria on m'ha portat. Aleshores ho visc tot com un matí de Reis, com una festa, i ho vull continuar vivint així perquè em sento un privilegiat".
Una relació simbiòtica entre el director d'escena i l'òpera. Perquè quan les llums de l'escenari s'apaguen, sempre li queda l'emoció.
Imatges: Anna Romagosa
Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges cedides: Ópera de Oviedo i Mezzo
Comparteix:
