Han passat 25 anys des del 5 de setembre del 1993 quan Joan-Enric Vives va ser ordenat bisbe auxiliar per ordre del Papa Joan Pau II, al pla de la seu de la catedral de de Barcelona. Aleshores tenia 44 anys.
És el principi d´una carrera episcopal que ve d´uns estudis que comença als 16 anys, quan s´incorpora al seminari de Barcelona, on estudia filosofia i teologia. Als 25 és ordenat prevere i treballa al ministeri pastoral amb els joves de barris obrers de la Ciutat Comtal.
Llicenciat en teologia i filosofia i ciències de l´educació, el futur de l'arquebisbe és a la diòcesi d´Urgell. El 29 de juliol del 2001 pren possessió com a bisbe coadjutor d’Urgell amb dret a successió. Acompanya el bisbe Joan Martí Alanis en les seves tasques mentre es posa al dia de les qüestions del bisbat i del coprincipat.
Dos anys més tard, el 12 de maig del 2003 és nomenat bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra succeint Martí Alanis, que renuncia per edat.
En la seva carrera episcopal Joan-Enric Vives ha viscut moments molt especials com ara el nomenament d´arquebisbe a títol personal, atorgat pel Papa Benet XVI el 2010 i la distinció del santuari de Meritxell com a basílica, una demanda que va fructificar coincidint amb el centenari de la declaració de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona principal de les Valls d'Andorra.
En els 25 anys de l'ordenació episcopa de Vives els sacerdots de les Valls han volgut obsequiar-lo amb un bàcul pastoral. Un objecte que simbolitza el bastó del pastor que condueix el ramat, com el bisbe condueix els fidels.
El bàcul fa 1,90 metres, amb la part superior elaborada a partir d'una tija de llautó treballada manualment en una torsió salomònica imitant l'escorça d'una branca. A l'interior de la volta hi ha una creu feta a mà.
Informa: Rosa Alberch
Imatge cedida: Arquebisbat de Barcelona
Locució: Joel Romero
Comparteix:
