Les pedres del Pirineu tenen un llenguatge ocult. Les marques que s'hi troben tenen interpretacions, sovint lligades a les bruixes. Unes llegendes de les quals se n'ha parlat a les Jornades de bruixeria.
En la conferència d'aquest dilluns es parlava de la cacera de bruixes i en la d'aquest dimarts han tractat la simbologia i les marques contra el mal. Un exemple n'és el símbol d'una façana d'una casa de la Cerdanya, la qual es tracta d'una arquitectura promocionada per l'església, on es trobaven gràfics i expressions de la iconografia romana. Era una acció que es feia per transmetre creences i idees sobre la població, especialment per protegir les persones del mal.
"Són unes marques que responen a unes pors, a unes inquietuds i, per tant, en una forma de pensar. Al llarg de tots els anys que es van crear aquestes imatges, va haver-hi uns processos de personificació d'aquests mals amb certs personatges que la societat tradicional associava aquestes pors i aquest risc de la supervivència."
Gerard Romeu, arquitecte
En les antigues creences, el Pirineu era tant un lloc paradisíac com maleït, ja que acostumava a fer mal temps. Entre les creences, també s'hi donava molta importància a les cases, en què el nom era fins i tot més important que el de la família que hi vivia. Era gairebé una institució, on s'havia de preservar el llinatge per mantenir la casa. El tipus de pedra amb què es feia la casa també servia per denotar la riquesa de la família que vivia en aquella llar.
Informa: Liam Pallarés
Imatges: Pau Bonastre
Comparteix:
