El mes vinent, el 10 de març, farà un any des que va esclatar l''afer BPA'. Ha estat la crisi financera més important que ha viscut mai Andorra i els darrers mesos els esforços de les autoritats s'han centrat a resoldre aquest cas.
Tot va començar el 10 de març, quan Antoni Martí va informar, en una compareixença extraordinària, de la nota del FinCen que acusava BPA de presumptes males pràctiques en matèria de blanqueig de diners procedents del crim organitzat.
Les institucions andorranes van actuar amb celeritat i Maria Cosan, directora de l´INAF, va comunicar l´endemà la intervenció del banc.
Dies després va ser detingut i empresonat el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, acusat d´un suposat delicte de blanqueig de capitals
La crisi també va tenir repercussions a Espanya ja que el govern veí va intervenir Banco Madrid, la filial andorrana, que finalment va fer fallida.
La intervenció de BPA va provocar els primers dies llargues cues de clients davant les sucursals de l'entitat bancària per treure diners. Això va fer que l'INAF decretés el bloqueig de fons dels estalviadors i limités a 2.500 euros per setmana i client els diners que es podien retirar. Els estalviadors, que encara no han pogut recuperar els diners, s´han organitzat per reclamar-los en diverses plataformes.
També es va fer una llei específica, que va aprovar el Consell General, perquè Andorra disposés d´un marc legislatiu adient per fer front a la situació. I es va crear l'Agència de Reestructuració d'Entitats Bancàries.
Els germans Cierco, els accionistes majoritaris de BPA, han presentat diverses demandes contra les actuacions del Govern, l´INAF i l´AREB a la justícia. A més, van presentar una demanda contra el FinCen perquè revoqués la nota.
Pel que fa als treballadors de BPA, han estat mesos negociant amb l´AREB un conveni per tenir millors condicions pels qui passin a formar part del futur banc bo i també pels acomiadats.
Informa: Anna Lladó
Comparteix:
