Durant el mes d’octubre i principi de novembre, quan comença a arribar el fred de tardor, s’instal·len a peu de carrer, a les vies comercials, les paradetes que ofereixen castanyes i moniatos torrats. Una tradició que fa més de 60 anys que té lloc a Andorra.
Es diu que la castanya va ser un aliment importat pels romans a molts països mediterranis, era considerat el pa per als soldats i també servia per alimentar els cavalls. Com que es tracta d’un aliment d’alt valor energètic i ric en vitamines, en èpoques difícils era una alternativa alimentària. Avui en dia, la Castanyada s’ha convertit en una tradició cultural celebrada a moltes llars acompanyada d’una gastronomia especial com la castanya, el moniato i els panellets. Des de fa unes setmanes podem trobar pels carrers paradetes que ofereixen castanyes i moniatos calents, un desig, que a mitja tarda, es fa irresistible per a molts.
Moltes vegades l’olor és la culpable que passant pel costat de la parada els clients s’aturin i comprin un grapat de castanyes. D’això en diuen el reclam. Consisteix a deixar cremant un parell de castanyes perquè l’olor es mantingui viva. Una estratègia que utilitzen per augmentar els guanys. Als venedors se’ls fa difícil, però, fer una previsió de les vendes, tot i així els dies que solen ser més exitosos són el de Tots Sants i el cap de setmana de la Fira d’Andorra la Vella.
Tot i que la tradició continua viva, els darrers anys aquesta festa s’ha vist emmascarada per l’opció anglosaxona de “Halloween” i la nit del 31 d’octubre és molt normal veure nens disfressats pel carrer, trucant a les portes de les cases a la recerca de dolços.
Informa / Imatges: Mireia German Conill
