Superar les diferències entre territoris i actuar de forma conjunta i urgent contra el canvi climàtic, tot ajudant econòmicament els països més vulnerables. Coincidint amb els darrers dies de la COP27, el secretari general de les Nacions Unides apel·la a fer esforços més ambiciosos i efectius. Aquest divendres s'havia de tancar la cimera, però tot apunta que les negociacions encara s'allargaran 48 hores més. De moment, ja s'ha presentat el primer esborrany sobre l'acord final de la COP 27.
El president de la COP27, H.E. Sameh Shoukry, ha manifestat que "s'han de fer esforços extres per part de totes les parts per assegurar un acord. Volem proveir d'una base que respongui amb eficàcia l'urgent i legítima demanda d'un finançament adequat per reduir els danys com més aviat millor". Per la seva banda, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, també demana accions.
"El joc de la culpa és la recepta mútua per a la distracció. Necessito apel·lar a totes les parts perquè elevin aquest moment i el gran repte que tota la humanitat està lluitant. Les emissions a escala global estan en el nivell més alt de la història i continuen a l'alça. Els impactes sobre el clima estan perjudicant economies i societats i també estan creixent. El món ens està observant i vull llançar un missatge simple: aixequem-nos i entreguem-nos. Entreguem aquelles accions significatives que la població i el planeta desesperadament necessiten".
António Guterres, secretari general de les Nacions Unides.
Aquests han estat alguns dels darrers missatges que han llençat el president de la Cimera del clima COP27 i el secretari general de les Nacions Unides en el marc d'aquest gran esdeveniment que va arrancar el passat 7 de novembre a la ciutat egípcia Xarm el Xeikh i que aquest divendres havia d'arribar al final.
Tot i això, mitjans de comunicació que hi són in situ, com ara l'Agència EFE, constaten que les negociacions s'allargaran 48 hores més després que les autoritats de l'organització demanessin una ampliació dels serveis del recinte firal fins al diumenge. Un esdeveniment a escala global que ha reunit a més de 40.000 persones entre caps d'estat i de govern, membres de les Nacions Unides, investigadors, ONG, empreses, periodistes i tot el personal que s'encarrega de la logística.
Segons la ministra de Medi Ambient d'Andorra, Sílvia Calvó, que hi ha estat al llarg d'aquesta setmana, la cimera ha tingut dos grans objectius: per una banda, potenciar la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, per altra banda, compartir i impulsar estratègies d'adaptació davant els efectes actuals i futurs del canvi climàtic.
Un dels temes centrals de la cimera és poder concretar i efectuar una compensació econòmica dels països més rics cap als més vulnerables pels danys que comporten els volums molt més elevats d'emissions que generen i que, com a resultat, ja estan provocant efectes meteorològics extrems a territoris en vies de desenvolupament. Segons Nacions Unides, la quantitat es xifra en 100 bilions de dòlars, a falta de confirmar-se aquesta inversió. El finançament climàtic és un repte que ja recullen els Acords de París d'ara fa 7 anys. Els països més rics havien de pagar 100.000 milions de dòlars cada any, però no ho han fet. Un repte que va quedar sense acord en la cimera passada.
Tal com sí que es va parlar a Glasgow, un primer esborrany dels resultats d'aquesta COP27 sí que s'inclouria una reducció gradual de la producció d'electricitat a través del carbó i d'aquelles subvencions destinades als combustibles fòssils a fi de limitar cada cop més aquelles fonts més contaminants per tal de frenar l'augment de les temperatures per sota de l'1,5 graus. De moment no es fa esment de la reducció de l'ús del petroli i el gas, tal com alguns països havien demanat.
Per aconseguir aquesta fita, també es parla de potenciar molt més les energies renovables i amb aquest fons de compensació, ajudar al fet que els països en vies de desenvolupament també ho puguin fer.
Pel que fa als compromisos, Andorra ha anunciat en aquesta COP27 la voluntat de fer un esforç més en la reducció d'emissions, tal com es va demanar en l'anterior cimera del clima celebrada la tardor passada a Glasgow (Escòcia) i ha passat de plantejar-se disminuir el 37% les emissions de cara l'any 2030, a intentar arribar al 55%. Així ho va indicar el cap de Govern en la seva intervenció en el segon dia de cimera, afegint la necessitat d'aplicar mesures d'adaptació al canvi climàtic mitjançant eines tecnològiques i solucions basades en la natura.
Al llarg d'aquests dies la delegació andorrana, primer presidida per Xavier Espot i aquesta setmana per la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha pogut assistir a diferents cites i trobades bilaterals. Sobresurt la reunió ministerial organitzada per Andorra aquest dijous amb la presència d'una quinzena de països per posar sobre la taula la necessitat de protegir els territoris de muntanya, especialment vulnerables. Un dels grans reptes, i que ha estat un tema reiterat al llarg de la cimera, és reduir i fer més eficient el consum d'aigua. Segons ha anunciat la ministra Calvó, entre tots els integrants es vol redactar una carta destinada a la presidència de la propera COP perquè es tinguin en compte aquestes zones sensibles.
Durant la COP27 hi ha hagut diverses manifestacions dins el recinte, la primera de les quals va ser dissabte passat amb l'objectiu de reivindicar als participants de la cimera més responsabilitat i esforços per lluitar de forma efectiva contra el canvi climàtic i ajudar als països en vies de desenvolupament, que són els que més estan patint els excessos dels que són més desenvolupats.
Una concentració per part d'activistes i ONG's que se suma a protestes que hi ha hagut arreu del món amb aquests mateixos propòsits. I és que la cimera té una altra cara de la moneda que ha estat àmpliament criticada i que es constata, per exemple, amb l'arribada de 400 jets privats amb els diferents mandataris. És per això que el món demana justícia i més compromís.
Informa: Laura Cugat
Imatges cedides: Nacions Unides Climate Change
Comparteix:
