Les barreres arquitectòniques no afecten només a les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. Les millores d'accessibilitat també beneficiarien, per exemple, als pares que circulen amb cotxet.
El meravellós entorn paisatgístic que envolta les parròquies, fa d'Andorra un país on s'integra la naturalesa amb l'arquitectura urbana. Respectar l'entorn adaptant els edificis a les formacions de la muntanya fa que en alguns casos el terreny estigui desnivellat i es trobin zones de difícil accés sobretot per a equipaments amb rodes.
En els darrers anys, Andorra ha millorat molt en matèria d'accessibilitat i cada cop són més els edificis que compten amb rampes, ascensors i voreres rebaixades. Malgrat l'esforç, encara hi ha zones puntuals que necessiten millorar. L'incivisme per part de la població a l'hora d'estacionar els seus vehicles, torna a ser un dels aspectes a canviar.
Estacionar a sobre de les voreres, en parades d'autobusos o en passos de vianants dificulta no només la circulació de cotxets, sinó també de la gent gran o persones amb mobilitat reduïda.
Informa: Hèctor Romance Imatges: Rubén Carcellé
Comparteix:
