Andorra va acordar el 2016 més del doble de residències passives que l'any anterior. Permisos que van anar acompanyats d'una inversió de gairebé vuitanta milions d'euros, dotze milions més que el 2015. Els darrers tres anys aquestes residències han suposat una inversió propera als 200 milions d'euros. El gros de les residències passives correspon a espanyols, britànics i francesos.
La residència passiva és una de les modalitats que Andorra ofereix als estrangers per viure legalment al país i establir-hi la residència fiscal. La contrapartida és que aquestes persones no poden treballar ni desenvolupar cap activitat professional al Principat. Hi ha dues condicions més: viure al país com a mínim 90 dies l'any i fer una inversió de 400.000 euros.
Condicions que no han estat impedient perquè el nombre de residències passives acordades hagi anat a l'alça els darrers anys, segons dades facilitades pel Govern.
Així, el 2016 es van acordar 432 residències passives, més del doble de les 213 registrades el 2015. I el triple que les 143 del 2014.
A 31 de desembre del 2016, últim dia abans que entrés en vigor l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, hi havia vigents 3.097 permisos de residència passiva. Per nacionalitats, 913 residències corresponien a espanyols. 479 a britànics, 429 a francesos i 317 a russos.
Si ens fixem en l'impacte econòmic d'aquestes residències, el 2014 van suposar inversions per valor de 48,3 milions d'euros. El 2015 la inversió va ser de 67,5 milions i l'any passat van arribar als 79,8 milions d'euros. Una tendència de creixement que en tres anys ha sumat 195,8 milions d'euros.
Les inversions han d'anar lligades a immobles andorrans, participacions en empreses del país, instruments de deute d'entitats andorranes, deute públic o dipòsits a l'INAF.
Les dades també inclouen les residències passives lligades a professionals amb projecció internacional, residències per interès científic, cultural o esportiu. En aquests casos, les condicions són menys estrictes, sobretot pel que fa les demandes econòmiques.
Informa: Andrés González-Nandín
Comparteix:
