Andorra Endavant ha presentat els resultats sobre l'estudi d'impacte de l'acord d'associació encarregat al bufet d'advocats Gide, de Brussel·les. L'expert Benoit Le Bret ha fet una anàlisi que s'ha assegurat que ha estat imparcial sobre els canvis que pot suposar l'acord en diferents aspectes. L'anàlisi s'ha fet per capítols, i s'ha destacat la lliure circulació de persones com a l'àmbit on tindrà més incidència. També ha parlat sobre el cabal comunitari i la lliure circulació de mercaderies. Posteriorment, ha donat resposta als dubtes i neguits dels assistents, que han omplert el Centre de Congressos.
Benoit Le Bret ha començat lloant la Constitució andorrana quan ha fet repàs pel cabal comunitari, "és una bona Constitució". Ha assegurat que no ha trobat cap incompatibilitat entre el text andorrà i l'acord d'associació. Malgrat això, en un futur s'haurien d'acabar fent canvis a la Constitució. Sempre que el Tribunal de Justícia europeu detecti alguna incongruència amb el marc normatiu europeu. En aquest sentit, però, ha assegurat que la possibilitat "és molt petita, però el risc molt gran".
En el capítol on existeix més risc de canvi és el de la lliure circulació de persones. Almenys, així ho ha assegurat Le Bret, que ha detallat alguns dels més significatius. Començant per la immigració selectiva. En primer lloc, no es podria impedir l'accés basant-se en els antecedents penals, sinó que s'hauria de demostrar que la persona suposa un perill real per al país. La presidenta d'Andorra Endavant, Carine Montaner, també ha donat alguns exemples, com el dipòsit previ dels autònoms per residir a Andorra.
"La immigració selectiva ja s'ha acabat, perquè els criteris qualitatius salten. És a dir, un resident passiu de la UE no haurà de posar 600.000 per tal de venir a viure de manera passiva aquí. Per exemple, els llindars mínims que tenim, com el salari mínim per la persona treballadora pel reagrupament familiar i tenim també un altre criteri que és la dona o l'home ha de tenir el 70% del salari mínim per cada nen, tot això salta."
Carine Montaner, presidenta d'Andorra Endavant
Le Bret també ha destacat que la borsa de residents temporals disminuirà, perquè hi haurà més facilitat per tal de ser resident permanent. Únicament caldran 5 anys per obtenir tots els drets. A més, ha fet referència a la lliure circulació de professionals liberals, assegurant que hi haurà molta més concurrència.
El darrer bloc que ha analitzat l'expert ha estat la lliure circulació de mercaderies. Ha assenyalat que la fiscalitat queda fora de l'acord d'associació i que, per tant, no hauria d'afectar els impostos indirectes. Malgrat això, no es tanca la porta a què acabi entrant en un futur i que això finalment afecti preus i impostos. Ho ha exemplificat indicant que una de les conseqüències de l'acord podria ser un increment de l'impost de societats, que podria passar a ser del 10% que es té ara mateix al 15% que marca l'OCDE.
Durant el torn de preguntes se li ha demanat obertament sobre la seva posició respecte a l'acord d'associació. Le Bret s'ha manifestat com a "defensor del projecte europeu", però no ha volgut pronunciar-se directament sobre si considera que l'acord d'associació pot ser o no beneficiós per a Andorra. Ha assenyalat que "dir si sí o si no és una decisió que pertany al poble". A la pregunta de si l'acord és l'única alternativa ha assegurat que no, "Andorra no és una illa", i ha afegit que "està lligada a la Unió Europea amb o sense l'acord, no és tot ni res".
Entre els assistents a l'exposició, entre altres autoritats com el cap de Govern o el síndic general, hi era el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, que ha indicat que alguns aspectes "són una descripció fidel del que diu l'acord", però d'altres "he trobat a faltar elements que són útils per explicar algunes de les qüestions que s'han explicat". Per Riba, hi ha hagut força "incorreccions" i "omissions".
A tall d'exemple, "s'ha dit que el règim d'accés a l'assistència social era un règim que privilegia els nacionals andorrans, i això no és cert". Pel que fa a la qüestió de la Constitució, però, s'ha mostrat d'acord amb l'expert, tot i que ha assenyalat que una situació on s'hagin de fer canvis tracta més d'una "hipotèsi" que no pas una possibilitat real.
Informa: Pilar Candel
Comparteix:
