Liliana Vieira té 43 anys i ha superat un càncer de mama dues vegades. La primera d'una llarga família a aconseguir-ho.
Li van diagnosticar el primer amb només 31 anys i aquesta és la seva història de superació. Aquest 19 d'octubre, Dia Internacional de la Lluita contra el Càncer de Mama, hem volgut escoltar el testimoni d'una vencedora.
Va saber que estava malalta per primera vegada l'abril del 2008. Va ser després que es trobés un bony en un pit un dia mentre es dutxava. Al principi pensava que no era res, perquè era molt jove, fins que el metge li va donar el diagnòstic i li va dir que havia de fer quimioteràpia i radioteràpia. En la seva família hi havia hagut molts casos, però mai en dones tan joves. Vuit van morir de càncer. De fet, prové d'una de les famílies més grans del nord de Portugal amb el gen BRCA1.
"De cop la vida es va parar, tot va quedar en pausa per lluitar per continuar vivint"
Feia vuit anys que vivia a Andorra i volia formar una família. "Va ser una alerta. De cop la vida es va parar, tot va quedar en pausa per lluitar per continuar vivint", relata afegint com la seva parella "ha fet d'amic, d'infermer, marit, germà i metge". "Tot va anar molt ràpid, crec que no vaig temps ni de pensar-ho. Volia que passés i poder tenir fills".Va trobar consol en el santurari de Meritxell, on hi anava sovint perquè és molt catòlica.
"Quan semblava que podia tornar a prémer el botó del play, el metge em va dir que tornava a tenir càncer"
El primer el va superar el febrer del 2014. Només uns mesos després, l'abril del mateix any, "quan semblava que podia tornar a prémer el botó del play", el metge li va tornar a dir que tenia càncer. "Amb aquest segon em vaig enfadar bastant, no amb els metges ni amb res en concret, sinó amb la vida. Llavors va dedicir marxa nou mesos a Portugal, on la seva família podria ajudar-la i "sabia que mai no estaria sola".
La mastectomia és la cirurgia que consisteix a extirpar el teixit mamari. La Liliana diu penedir-se de no haver-se-la fet amb el primer càncer. "Vaig haver -ne de tenir un altre per prendre decisions." Altres dones de la família van seguir el seu exemple per prevenció.
La Liliana remarca la importància del suport. "Hi ha problemes que no vols explicar per no preocupar ningú i l'associació es converteix en un refugi en aquest sentit".
Recomana a les persones que estiguin malaltes "que s'enganxin al millor que tenen, als fills, la parella, la família, als amics, a la gent que les estima. Que lluitin, que sí que es pot".
Informa: Laura Massegú
Imatges: Desirée Sala-Ricard Tenza
Imatges cedides: Liliana Vieira
Comparteix:
