L'habitatge continua sent una de les principals preocupacions de la població, que cada cop té més difícil trobar pisos de lloguer a preu assequible. Des de l'Associació de Consumidors avisen que Andorra tendirà a un model com el de Mònaco, en el qual una gran part dels treballadors viuen en zones frontereres. Opinen que és clau apujar els salaris per fer que el Principat torni a ser un destí atractiu i sostenible.
Trobar un habitatge de lloguer assequible s'ha convertit en un maldecap. I l'augment del cost de la vida, també. Si es conjuguen tots dos elements, el còctel és preocupant. Això fa que Andorra cada cop més perdi atractiu per als treballadors que tradicionalment han vingut de fora. La problemàtica està expulsant també els de casa.
Així, l'ACU constata que molts treballadors d'Andorra han de marxar a viure a zones frontereres pel preocupant problema de l'habitatge. El president de l'Associació de consumidors i usuaris, Lluís Ferreira, comenta que la gent ja està marxant a les rodalies. "Vagis on vagis els preus estan caríssims. Per tant, per nosaltres, entre cometes, la perifèria arribaria cap a la Seu d'Urgell o Organyà i sí que ens estem trobant molta gent que s'està començant a desplaçar cap allà perquè realment hi ha un diferencial molt important. Tot i que allà comença a pujar precisament per aquest desplaçament i, de moment, sí que comença el fet d'agafar el cotxe cada dia per venir a treballar a Andorra".
Ser transfronterer i que el país anés cap a un model econòmic com el de Mònaco podria semblar una solució, però des de l'entitat consideren primordial equilibrar els sous. "Estem amb un tema d'habitatge model Mònaco o Suïssa amb lloguers de 1.000 i escaig euros i amb salaris equivalents al mateix que estàs pagant de lloguer. Amb lo qual, no és viable", manifesta Ferreira.
Considera que l'anunci del Govern sobre la compra de pisos per posar-los al parc de lloguer no és suficient, tenint en compte també la falta d'espai perquè puguin construir-ne per propi peu. Una mesura que creu que s'hauria d'implementar ja en relació a l'habitatge és fer que la pujada de l'IPC es reduís a la meitat. L'adquisició per part de l'executiu d'apartaments que puguin sorgir de la batllia o fer que privats cedeixin la gestió d'algun edifici són altres mesures que plantegen.
Pel que fa a l'augment de preu dels carburants, Ferreira subratlla que també és necessari un coixí i proposa que "una part de la solució seria començar a jugar amb el marge que té la taxa especial dels hidrocarburs, procurant no fer desaparèixer aquest increment però si intentar retenir-lo tot el que es pugui". Opina que "si no fem res al respecte, la inflació cada cop pujarà més" i és fonamental aplicar mesures d'aquest tipus per evitar una possible crisi energètica ja l'hivern vinent.
Per tot plegat, pensa doncs que estem tornant a la crisi del 2008, afegint que fins i tot "anirem més enllà perquè, per exemple, s'hi suma la crisi alimentària i a Alemanya ja estan havent-hi aturades i estan començant a dir que poden tenir un problema d'abastiment d'alimentació. Tot això fa que el risc sigui cada cop pitjor". En aquest sentit, reitera que el Govern ha de posar fil a l'agulla per pal·liar aquesta situació "perquè ens podem arribar a fer mal i mal de veritat".
Informa: Laura Cugat - Ariadna Guiu Vila
Imatges: Fernando Montero - Àlex Vinyal - Marc Matute - Arxiu RTVA
Comparteix:
