D´obres de Plensa n´hi ha a Prada Casadet o davant la seu de Banca Privada d´Andorra, que custodia l´altra part de la col·lecció i que ens explica més sobre l´artista. Un espai on sovint les càmeres no hi tenen accés.
La lletra és un dels símbols que el representa. És la mínima expressió, la cèl·lula que en associació amb d´altres va teixint, paraules, frases i així successivament fins arribar a la cultura.
El mateix passa amb l´individu, capaç de crear grans societats. Aquest és el centre de l´obra de Jaume Plensa, una figura que recollida en sí mateixa, reflexiona. Un petit oasi de pensament, un batec capaç de connectar el passant amb l´entorn.
Així es mostra Plensa de portes enfora. Ja entre murs hi trobem l´altre artista, el que es tanca al laboratori per experimentar amb peces més fràgils com l´home de vidre, que recorda la seva passió per l´anatomia o "Conversation" del 2000, un habitacle de vidre que, abraçat per quadres de Tàpies, recorda a la Crown Fontaine de Chicago que faria anys més tard.
I una faceta no menys important és la del dibuixant, piruetes mentals de blanc sobre negre o negre sobre blanc en què Plensa deixa el primer pensament.
Informa: Rosa Alberch Imatge: Meri Bellosta Locució: Yasmina Canedo
Comparteix:
