Des del 2015 la professora de català Maria Cucurull ha deixat més de vuitanta reflexions lingüístiques sobre el català en articles d'opinió que ara recull en un llibre amb el títol 'Jo en dic llom però l'avia en deia llomillo'. Hi deixa palesa l'excessiva influència del castellà, sobretot en els joves. Un dels exemples més extensos és l'ús de l'adjectiu indefinit 'ningún'.
Quins temps aquells en què descobríem el biquini, una peça de bany de nom inspirat en un illot de les illes Marshall i que aviat passaria a paraula polisèmica quan una coneguda sala de festes de Barcelona amb el mateix nom el va convertir en el sandvitx calent més popular. I al llarg dels anys, s'ha passat de les bermudes als shorts i pel camí s'han deixat les xiruques per les botes quan hem començat a fer 'trekking'.
Amb 'Jo en dic llom però la meva àvia en deia llomillo' Maria Cucurull ens acosta reflexions entorn la nostra llengua. perquè aquesta està en constant evolució. Per l'autora és important analitzar "com evoluciona la llengua, quins nous usos agafem i com les paraules que diem ara canvien i són diferents de les que dèiem fa uns anys".
Tanmateix, com a professora de català diu que a l'escola s'evidencia la pèrdua de riquesa del català en detriment del castellà amb pronoms com 'ningún' que fins i tot desgavellen el sentit del que es vol dir. Un exemple molt clar n'és el "no tinc ningun problema". Cucurull explica que el seu ús, a més, s'està generalitzant. "En 4 o 5 anys aquest ningun se sent moltíssim almenys entre els meus alumnes." Un altre problema a tenir en compte és la pèrdua dels pronoms febles que també porta a confusions, com bé diu l'autora.
El llibre va sortir a les portes de Sant Jordi però aquest dijous es presenta oficialment a la Trenca.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
