Aquests darrers dos anys la mascareta ha format part de la nostra vida. N'hem tingut de tots colors. Primer les de roba, després les quirúrgiques, les FFP2 i les transparents, i de ben segur ens en deixem alguna. Un complement que ha ajudat a evitar la propagació del virus, molèstia per alguns i eina indispensable per altres.
Abans de l'arribada de la Covid-19, les mascaretes eren per a la majoria de nosaltres una eina exclusiva dels hospitals i molt freqüent a països asiàtics. Però aquest virus ho ha canviat tot i ens ha obligat a ser inventius quan aquesta protecció va esdevenir obligatòria i no hi havia estoc.
La primera iniciativa va ser la de les mascaretes casolanes. Un grup de persones es va unir tot i el confinament per elaborar aquesta protecció facial, rudimentària a l'inici però que va fer un gran servei.
L'arribada d'estocs de mascaretes a Andorra i a les farmàcies també va ser motiu de notícia i se'n va limitar la venda en un moment de molta demanda. Eren les quirúrgiques i després les FFP2, les que més protegien.
Un cop passada la primera fase de confinament total el mercat de les mascaretes s'ha anat ampliant per acabar veient-ne de tots colors i formes.
També ha estat motiu de debat la transparent, molt recomanada per persones amb dificultat auditiva, les escoles i les guarderies. I avui dia qui no en té sempre una al cotxe, a la bossa o a la butxaca per si de cas?
La mascareta que ha estat més o menys present al dia a dia dels carrers segons la incidència del virus s'ha retirat ara també en interiors. A excepció, això sí, dels centres sociosanitaris.
Potser a partir d'aquest dimarts els anomenats infants de la Covid veuran per primera vegada la cara de moltes persones que fins ara només han pogut veure a mitges.
Informa: Anna Pifarré
Comparteix:
