La setmana vinent es presenta Andorra i la Guerra Civil Espanyola, de Pau Chica que ha servit per fer part de l'exposició que es pot veure a Cal Pal. Ben aviat es presentarà una obra de teatre que compta amb la col·laboració d'una activista cultural, la catalana Teresa Davant que a través del moviment Medu va aconseguir donar veu a l'opressió de l'apartheid a Sud-Àfrica.
Punys tancats, braços alçats, representacions activistes... L'art és un reflex de la societat i una eina de protesta poderosa com va ser-ho amb el Medu, un moviment cultural protagonitzat per negres sud-africans exiliats a Botswana arran de l'apartheid (1948-1994) que els havia deixat sense drets.
Teresa Davant, directora de teatre, explica que es tractava de "gent molt jove que fugia de Sud-Àfrica, nois i noies que s'havien manifestat al 76, 77 i 78". Davant va ser una de les primeres persones blanques al Medu. Treballava amb el teatre. Tot i que la cartelleria era el més popular també hi havia cantants, fotògrafs i poetes que amb les seves manifestacions protestaven contra la segregació racial arribant a organitzar el festival de cultura i resistència al 82 que va tenir forta repercussió.
"Van haver-hi moltes institucions que van col·laborar i que van fer possible una cosa inèdita, que milers de persones signessin per donar suport i representar la causa amb les seves paraules", relata Davant. Una d'aquestes persones va ser Nadine Gordimer, premi Nobel de literatura. "Veien que hi havia gent que els ajudava, que els feia prendre consciència de la situació i que hi havia sortida", conclou la directora de teatre.
Tres anys més tard 12 treballadors culturals moririen en un atac perpetrat per les forces sud-africanes. Des de la ciutat de Gabarone van alçar la veu fins que la comunitat internacional va demanar canvis. El 92 van votar un referèndum que els tornaria els drets.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
