Continua la investigació de dos casos de difusió per xarxes socials d'imatges íntimes amb menors implicats. Casos, recordem, que han passat a dos centres del sistema andorrà. En un d'ells, el que està judicialitzat, es va compartir sense consentiment una gravació íntima de dues persones. En l'altre, es van difondre fotografies de menors modificades mitjançant una aplicació d'intel·ligència artificial. Imatges on les alumnes apareixien despullades. Aquest últim encara s'està investigant.
La Policia considera que falta molta conscienciació entre els joves sobre la responsabilitat penal que tenen a partir dels 12 anys, ja que moltes vegades no veuen la gravetat d'accions com l'enregistrament, la difusió i la manipulació d'imatges íntimes o amb contingut sexual de menors.
"S'ha de fer un acompanyament més específic als joves quan se'ls hi dona per primera vegada un telèfon. Se'ls ha d'explicar com funciona una xarxa social, quines limitacions té, per a què serveix, com ens podem protegir, què es pot enviar i què no i què és la protecció de dades".
Ferran Jordan, agent de la policia del grup de delictes tecnològics.
Els diferents actors que intervenen en delictes com aquests consideren que falta molta més sensibilització per prevenir conductes que tenen un fort i greu impacte psicològic, social i emocional, sobretot en les víctimes. La psicòloga Sònia Bigordà explica que quan es difon una imatge d'una persona sense el seu consentiment acaba patint molt, "perquè aquests nois i noies se senten desemparats". Al darrere d'aquesta angoixa pot haver-hi ansietat, depressió, i en alguns casos s'arriba al suïcidi.
A nivell legal, els experts apunten que s'ha de reforçar la idea que es tracta de delictes molt importants amb penes de presó que poden anar d'1 a 4 anys en funció del cas i els atenuants, si bé és cert que si els responsables tenen menys de 18 anys s'intenta recórrer a altres penes més educatives i menys punitives. L'advocada Judith Silvestre indica que aquestes penes no impliquen haver d'entrar a presó, però ajuden al menor a prendre consciència de l'error que ha comès. A més, assegura que no és només que aquests no sàpiguen l'abast dels actes que cometen, sinó que tampoc saben que es tracta d'un delicte i que poden ser responsables de cometre'l.
Els articles del codi penal 155 i 157 recullen aquestes conductes en el capítol que se centra en delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació sexual. Explícitament es fa referència a la utilització "d'imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat" i aquí quedarien coberts els casos en què es fa servir la intel·ligència artificial, un matís que no es troba en el cas dels adults. És per això que Silvestre recalca la necessitat d'adaptar el cos legislatiu i penal per afrontar noves situacions i delictes que puguin derivar-se d'aquest tipus de continguts que a hores d'ara no sabem els límits que poden arribar a tenir.
Davant d'aquestes situacions, han saltat les alarmes a l'Associació de Mares i Pares de l'Escola Andorrana. Sobretot, diu la seva presidenta Susagna Venable, perquè no van rebre la informació per part de l'escola, fet que els hauria permès "ajudar i acompanyar a les famílies" que ho demanessin.
Els preocupa la situació i aprofiten per demanar més prevenció, actualitzar les xerrades i fer més formacions. També enviaran "una enquesta" als pares per saber en quins aspectes cal incidir i on és més necessari el suport de l'AMPAEA.
Informa: Laura Cugat
Comparteix:
