L'escola és un espai que acompanya en el creixement de la persona. Aquest dijous se celebra el Dia del Docent i hem parlat dels canvis que s'han fet en les últimes dècades amb dos professionals del sector. Entre les fites aconseguides hi ha la major inclusió i adaptació a la realitat de l'alumne. Entre les assignatures pendents, recuperar la importància del professor i que les famílies s'involucrin més en el procés d'ensenyament.
La Cristina és professora i porta setze anys en el món de l'educació, dedicada als infants. Ella forma part d'una generació que ha viscut el canvi de paradigma de la seva feina. "La carrera ja fa 8 anys que la vaig fer; en aquell moment ja es parlava d'acompanyar, però el centre encara era molt el mestre, parlàvem molt. Ja no som els que ho sabem tot, sinó que acompanyem i creixem amb ells, cosa que motiva moltíssim perquè també em fa créixer a mi com a persona."
D'ensenyar matèries per acompanyar l'alumne. La psicopedagoga del Sant Ermengol Marta Dejuan, que es jubilarà aquest curs, té quaranta anys d'experiència ajudant professors per fer aquest canvi de mirada cap a una major adaptació de l'escola a la diversitat d'alumnat. Ella va arribar a Andorra per implantar el departament d'orientació a les escoles congregacionals com el Sant Ermengol. "Va ser un repte perquè no n'hi havia a gaires llocs i als mestres de l'època tampoc els feia massa il·lusió que una persona pogués orientar-los. En aquell moment era terapèutic. Un alumne al qual es detectaven dificultats anava amb un mestre de suport que reeducava aquelles dificultats. Ara el que es fa és adaptar el procés d'ensenyament a les necessitats."
Les xarxes socials han canviat el paradigma
Amb el temps ens han ensenyat que el coneixement pot ser transversal en el nostre dia a dia i que l'escola és un espai que s'ha d'actualitzar a mesura que avança la societat. Tanmateix, es considera que la incursió de les xarxes socials els últims anys ha dificultat el creixement dels infants, alhora que la figura del docent i la psicopedagogia ha perdut valor, una qüestió que creuen que s'hauria de revisar amb el treball amb els pares. La Marta recorda que "a ser pares, no ens n'ensenya ningú; a ser docents, sí, perquè fem us estudis bàsics; això costa que algunes famílies ho entenguin". Per a la Cristina és una qüestió de trobar l'equilibri: "A vegades ens trobem que cadascú agafa una bifurcació i el que es queda al mig és l'infant que pensa aquí és una cosa i allà és una altra i crec que és important trobar un equilibri que vagi bé a tothom."
La Cristina i la Marta són només un petit exemple d'un col·lectiu que suposa o ha suposat un dels pilars de la nostra vida i que només per això avui es mereixen un petit homenatge.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: R. Tenza - E. Escabias
Comparteix:
