L'habitatge continua sent el gran maldecap de la gent. Ho diuen les dades. Un 80% dels enquestats creu que és el principal problema d'Andorra. És la xifra més alta mai assolida.
De fet, és encara més alta que abans que esclatés la bombolla immobiliària el 2008, coincidint amb les manifestacions multitudinàries de la Coordinadora per a un habitatge digne.
Un ascens meteòric que s'ha desencadenat amb l'esclat de la pandèmia. A quatre de cada deu persones el preu elevat dels pisos els toca de prop, ja sigui per l'encariment dels lloguers o perquè no es poden independitzar. I, evidentment, hi ha qui no en troba.
Manca d'oferta, en un mercat cada cop més creixent amb l'augment demogràfic.
"Quan demanem els principals problemes d'Andorra, hem passat d'un 67% a un 80 les persones que diuen com a principal problema l'habitatge. Però quan demanem si t'afecta personalment, és un 40%, que és bastant. Però sí que en els darrers sis mesos aquest percentatge no ha augmentat".
Joan Micó, coordinador de l'àrea de Sociologia d'AR+I
Hi ha més indicadors de la crisi de l'habitatge i els problemes per accedir a un pis a preu raonable. Per exemple, els que han llogat un pis el 2023 paguen més d'un miler d'euros, 400 més que els que ja hi porten una dècada.
La mitjana va ser de 879 euros el 2023. Per fer-nos una idea de la situació. Amb un únic any, els pisos s'han encarit 100 euros. Això fa que gairebé la meitat de la població destini entre el 30 i el 49% dels seus ingressos a pagar l'habitatge.
Perquè els lloguers fossin a preu assequible, la gent només hi hauria de destinar el 30%.
Grafisme: Marta Pons-Héctor Perna
Informa: Ariadna Guiu Vila
Comparteix:
