El 22 de juliol, Stefi Troguet escrivia una de les pàgines més brillants de l'alpinisme andorrà després de coronar el K2, la segona muntanya més alta del planeta, sense oxigen. Una setmana després han tornat a sorgir denúncies per massificació i crítiques pels riscos que comporta el gran negoci de les expedicions comercials. Hem volgut analitzar la situació amb la pionera del vuitmilisme a Andorra, Nani Duró.
Divendres passat Steffi Troguet coronava el K2, la segona muntanya més alta del planeta i considerada com la més perillosa. És el tercer vuitmil per a Troguet, igualant la pionera del vuitmilisme andorrà Nani Duró. Per ella, fer el que ha fet Troguet és una gesta. "Pujar al K2 sense oxigen per mi és una gesta, jo no me l'havia plantejat mai perquè sempre m'havia fet molt respecte i quan l'Stefi ho va dir a la televisió que volia fer el K2. Si arriba sense oxigen haurà fet la pujada de la seva vida".
Les imatges de Nani Duró pujant el Gasherbrum II als anys noranta contrasten amb la massificació actual. Va començar amb l'Everest i s'està estenent a tots els vuitmils. Duró comenta que no és com abans. "Quan hi anava jo la gent anava preparada i no n'hi havia gaire d'aquests. Una vegada havia vist una persona posar-se els grampons per primera vegada. Això als anys 90, però era residual, era un cas residual."
Amb tot, la solució és complicada. "És una arma de doble fil, si es prohibeix el fet que hi hagi tanta gent vol dir que s'ha prohibit el fet que es posin totes aquestes facilitats i pel mateix país no és bo perquè són països molt pobres que necessiten menjar".
A banda de la massificació hi ha més polèmiques, un estudi acurat del documentalista Eberhard Jurgalski posa en dubte gran part dels vuitmils aconseguits fins ara. Segons ell, per exemple, molt pocs haurien fet el cim real del Manaslu.
Informa: Cesc Sanjuan
Imatge: Nil Forcada
Comparteix:
