Diversand i el Col·legi de Psicòlegs exigeixen que no sigui necessari un examen psicològic per accedir als tractaments de trànsit de gènere, un dels esculls amb Salut per tancar els protocols. Així ho defensa l'activista Rosa Almirall, fundadora de la unitat de Trànsit de Barcelona, un servei referent per al col·lectiu. També alerta que no oferir acompanyament ni recursos genera situacions de molta vulnerabilitat.
Els primers protocols de trànsit de gènere a nivell internacional arrenquen als anys 70. Andorra, però, encara els està elaborant després de la promesa de desenvolupar-los ara fa dos anys. Que l'OMS deixés de considerar la condició transgènere com un problema de salut mental el 2018 va ser una fita històrica i va enfortir els reclams d'evitar els exàmens psicològics per accedir als tractaments. Aquesta és precisament una de les principals lluites de Diversand a l'hora de negociar amb el ministeri de Salut el contingut dels protocols. La fundadora de Trànsit i ginecòloga de professió, Rosa Almirall, aclareix que la gran majoria de serveis ja no contemplen aquests diagnòstics.
"No hi ha cap ni test psicològic ni test psiquiàtric ni prova mèdica que pugui confirmar la identitat d'una persona, com tampoc hi ha cap cap prova mèdica ni test que pugui confirmar que una persona té una orientació homosexual si la persona no ho diu."
Rosa Almirall, activista i fundadora de la unitat de Trànsit de Catalunya
Tot i evitar qualsevol tipus d'examen o prova, Almirall recalca que és clau oferir acompanyament psicològic i social si la persona ho necessita i és per això que els equips d'atenció han de comptar, per exemple, amb treballadors socials.
Quant a l'inici dels tractaments, insisteix en què "el primer que hem de tenir clar és que mai podrem definir una edat d'inici del tractament hormonal; en absolut, mai". Recomana començar, com a mínim, quan hi hagi els primers canvis puberals, "quan el menor tingui clar qui és i què necessita respecte a la seva identitat" i "quan la seva família també tingui clar que el menor necessita fer alguns canvis en el cos." Uns canvis que estan plenament identificats i estudiats. Davant la por i l'estigma, Almirall recalca que el problema és la desinformació i les opinions no fonamentades i és per aquest motiu que defensa que el principal objectiu de serveis com Trànsit ha de ser donar el màxim d'informació, assessorament i acompanyament.
Per atendre casos de menors que necessiten experimentar canvis abans de l'arribada de la pubertat, poden aplicar-se els bloquejadors puberals: tenen mínims efectes secundaris i més temps de marge per assentar decisions.
Almirall subratlla que és crucial que els països tinguin serveis d'atenció cap al col·lectiu per evitar i prevenir situacions d'assetjament i violència, que darrerament són molt elevades i amb conseqüències molt greus com quadres d'ansietat, depressió, autolesions i idees suïcides:
"El millor seria que aquesta societat no qualifiqués els cossos com a femenins i masculins i no fos necessari modificar els cossos, però en aquests moments no tenim aquesta societat i viure amb un cos que no està alineat amb la teva identitat acaba produint violències i discriminacions cap a aquestes persones, bullying i assetjament en els instituts i escoles de primària. Volem això pels menors trans, de veritat volem això?"
Rosa Almirall, activista i fundadora de la unitat de trànsit de Catalunya
Una pregunta que deixa oberta expressament per alimentar una reflexió que és urgent. També deixa ben clar que els danys a l'autoestima d'un menor per casuístiques com aquesta solen comportar anys de reparació, si és que s'aconsegueixen reparar. I és per aquest motiu que insta a les institucions a què facin molts més esforços per apropar-se i escoltar el col·lectiu i, sobretot, atendre les seves necessitats.
Informa: Laura Cugat
Comparteix:
