Nico Ratti és l'únic jugador de l'Andorra format al planter del club. L'italo-argentí ha aconseguit el més difícil consolidar-se a l'onze d'Eder Sarabia.
De ben jovenet la seva qualitat ja es va fer palesa. Richard Imbernón li va donar la titularitat amb 16 anys. Abans ja l'havia fet debutar al primer equip amb només 15, substituint tota una institució, Koldo Álvarez.
Ara, amb 28 anys, viu una segona joventut consolidat a la porteria tricolor, la que el va veure néixer com a futbolista. Aturades com la del darrer partit contra el Betis Deportivo són el millor aval per mantenir el lloc a l'onze. A Ratti també se li valora molt la facilitat per jugar amb els peus.
"Ara m'està tocant jugar una mica més. Sabem que el mister fa rotacions, he d'aprofitar tots els partits que pugui jugar i estar preparat quan jugui Josele, com fem sempre, com fa ell amb mi, animar-me i intentar donar el màxim des d'on toqui."
Ho ha viscut personalment. És difícil arribar, però encara ho és més mantenir-se. Ara, el club ha canviat molt respecte del 2009. En plena maduresa com a esportista, no vol baixar d'aquest tren.
"Era una altra època. El club estava en una altra situació, diferent de la que estem actualment. I bé, jo que soc pràcticament d'aquí, vaig arribar de ben petit, estar aquí al club i poder gaudir d'aquesta categoria és un somni per mi."
D'aquí a tres anys podrà accedir a la nacionalitat andorrana. Si ho fa, podria tancar el cercle jugant a la selecció al costat d'Iker, fill del seleccionador, Koldo Alvárez.
Informa: Cesc Sanjuan
Imatge: Ricard Tenza
Comparteix:
