El Govern entra a tràmit parlamentari un nou projecte de llei en matèria d'habitatge que actualitza les rendes i les pròrrogues dels lloguers amb l'objectiu que d'aquí a quatre anys el mercat es pugui autoregular sol amb preus molt més estables. Es preveuen diverses novetats, com ara més sancions, una borsa d'habitatge que es començarà a treballar a partir de gener i un increment de les taxes pels pisos buits.
La Llei del punt final. Així ha presentat aquesta tarda la ministra Marsol el nou projecte de llei que ha de descongelar el mercat de lloguer d'aquí a final de legislatura. I ho farà de manera progressiva, encarint més els lloguers antics que els nous. Tots, però, per sobre de l'IPC. Nosaltres hem volgut calcular aquest increment en xifres rodones fixant-nos en els extrems, el 2015 i el 2019.
Posem-nos en el cas de que tinguem un pis de 80 metres quadrats i que el metre ens surti a uns 8 euros, que és la mitjana que ha posat el Govern per a tots els lloguers del país. Això ens dona que cada mes paguem uns 664€. És una mitjana seguint les xifres oficials, però és evident que hi ha lloguers per sobre.
Doncs aquest any vinent, si el contracte és del 2019, se'ns apujaria un 1% + l'IPC, que l'últim que tenim és del 6,1%. Això suposaria uns 40 euros més i uns 550 euros anuals. En canvi, si el contracte és del 2015 o anterior, la pujada seria del 5% + l'IPC que pujaria el lloguer uns 70 euros al mes, uns 880 a l'any.
El nou projecte de llei ja ha entrat a tràmit parlamentari i l'objectiu és que s'aprovi abans que acabi l'any. La intenció del Govern és no haver de fer més lleis en la matèria i que d'aquí a quatre anys el mercat ja es pugui autoregular i que, per tant, els lloguers ja puguin assumir molta més estabilitat. Actualment, el 64% dels pisos que hi ha al mercat són de lloguer.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, valora que "la seguretat de prorrogar dona, molt més que abans, una estabilitat en el mercat. I, per tant, nosaltres entenem que pot haver-hi aquesta mica de pujada, tenint en compte també que hi ha molts propietaris que tenen uns pisos llogats a un preu de 600 i 700 euros, i per a ells també se'ls apuja la vida, com a tothom".
És l'arrendatari qui ha de demanar que s'apliquin aquestes noves mesures com a màxim un mes abans que finalitzi el contracte. Hi ha diverses excepcions, com ara pisos cedits al Govern per a ús social, residències passives, rendes mensuals de 2.000 euros, pisos pendents de fer-hi obres o immobles que volen passar a ser d'ús propi o familiar. Al voltant de l'última casuística hi ha hagut picaresques i s'han arribat a obrir diversos expedients. Per iniciar el procés, però, l'executiu insisteix que és fonamental posar denúncia. Precisament per incrementar el control, si no es respecten les pròrrogues, s'activarà un règim sancionador. La multa per incomplir les pròrrogues pot arribar als 5.000 euros.
Marsol recalca que per arribar a l'objectiu final s'ha d'augmentar sigui com sigui l'oferta de lloguer. Una de les estratègies és incorporar al mercat pisos buits, concretament un mínim de 700, i per això la llei preveu incrementar la taxa de 10 a 20 euros el metre quadrat. Un impost que fins al moment no ha tingut èxit. A partir de gener també es començarà a gestar una borsa d'habitatge a preu assequible que es vol enllestir de cara al juny vinent.
Informa: Laura Cugat - Òscar Serrano
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
