L'any 1977 la premsa es feia ressò de la detenció de 46 joves, molts de famílies riques. Entre ells, el fill d'uns refugiats, Jordi Sasplugas, impulsor del primer centre cultural. Diuen que els volien escarmentar per ser massa rebels. Roser Porta recull una història poc coneguda, la dels límits de la llibertat als anys 70. El llibre es titula "Olor de sofre".
El Xavier i la Fina es van instal·lar a Andorra quan van acabar els estudis a Barcelona l'any 1976. Arriben en un moment en què es volia recuperar el centre cultural que tenia la seu a l'hotel Mirador. Un fill d'exiliats va ser l'impulsor juntament amb d'altres de l'edifici i tots aquests van haver de viure un judici molt controvertit. El que explica l'autora al llibre és que es volia escarmentar aquells que no seguien la norma. "Hi ha un judici fins i tot en aquests joves, hi ha una condemna i seguidament hi ha un indult. En el fons tots els testimonis els que conclouen és que va ser un escarment per aquests joves que feien olor de sofre i que eren massa rebels".
Enrere deixaven l'organització de concerts polèmics, alguns prohibits com el de Lluís Llach i una activitat que molestava en un país que vivia en dicotomia i amb un veguer espanyol que tenia molt poder. Porta defineix l'ambigüitat amb la que es vivia en aquella època. "Andorra és un lloc refugi on per exemple es poden tancar durant unes quantes setmanes presumptament perquè hi ha revistes eròtiques, però en paral·lel es poden vendre llibres comunistes prohibits a Espanya".
Roser Porta ha buidat l'hemeroteca de diaris com el Poble Andorrà i la Tribuna i ha comptat amb testimonis de l'època com els mateixos Xavier i Fina, que van formar part de la segona etapa del centre al qual volen retre homenatge des de l'Editorial Andorra. Tots dos es posen reivindicatius. "Vam començar a fer obres de teatre, reivindicàvem llocs que estaven abandonats d'aquí Andorra. Fins i tot, per la canalla vam fer un equip de futbol perquè poguessin jugar".
I d'altres temes que continuaven impulsant l'obertura de la ment com la visita d'Armand de Fluvià.
"Olor de sofre" és el testimoni d'una època i d'una gent que van assentar les bases del moviment cultural, no només a través de l'entitat, sinó amb altres col·lectius que van néixer en aquell moment i que ara tenen referència per la història.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
