El perfil de l'abstencionista a Andorra és el d'un home menor de 40 anys, que viu a parròquies centrals i és fill de pares no andorrans. És la visió simplificada de l'estudi del CRES presentat aquest dimarts al Consell General amb motiu del Dia de la democràcia. L'estudi s'ha fet respecte de les eleccions tant generals com comunals del 2019 i dona continuïtat al que es va fer el 2016. El director del CRES diu que té molt de pes l'abstenció dels que viuen fora d'Andorra, que podria arribar a ser del 15%.
La caiguda en picat de la participació als comicis tant comunals com generals del 2019 és el punt de partida de l'estudi que ja es va iniciar el 2016. El CRES ha volgut saber quin és el perfil de la persona que s'absté.
Si ho simplifiquem és el d'un home entre 18 i 40 anys, amb feines relacionades amb el comerç o l'hoteleria, que viu a les parròquies centrals i que és fill de pares no andorrans.
De l'estudi fet per telèfon a 800 andorrans es desprenen altres conclusions, com ara que l'augment de l'abstenció respon al fet que molts votants viuen fora d'Andorra, tot i que la dada oficial és només del 5%, el director del CRES, Joan Micó, calcula que pot ser molt superior.
Afegeix que els que més han deixat de votar són els menors de 40 anys. Podria tenir relació amb el fet que viuen fora d'Andorra i el cens no en té constància. Tot i això és un descens important en la tendència respecte de fa uns quinze anys.
En aquest sentit, Micó considera que "s'hauria de fer un estudi més específic per veure si la relació amb la política ha canviat".
Hi ha diferents perfils d'abstencionista, des del que no ha pogut votar per impediments diversos, passant pel que no ha volgut o l'apolític. També que aquest 2019 ha baixat el percentatge de crítics amb la situació respecte dels que hi havia el 2016.
Una situació que es podria explicar pel fet que el 2016 s'estava sortint d'una crisi i que la darrera enquesta es va fer just després del confinament, quan la valoració general de la classe política havia millorat.
Una altra dada destacable és que el porta a porta no és gens determinant per a un gran nombre de votants de parròquies centrals i que va desapareixent el vot consensuat amb la família.
Informa: Anna Pifarré
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
