El fet que el català només fos oficial a Andorra va motivar que Pompeu Fabra vingués fins aquí per escriure el testament. D´això ahir en feia exactament 66 anys. Una efemèride que es va commemorar amb un acte organitzat per la Societat Andorrana de Ciències i el Consell General, on també es va celebrar el centenari de les normes ortogràfiques fabrianes.
Una de les màximes autoritats de la llengua catalana, Ramon Sistac, secretari general de la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans, i un dels més entesos en la figura de Pompeu Fabra, Jordi Mir, van trobar-se a Andorra en una commemoració triple. Per una banda, se celebraven els cent anys de la publicació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, l'intent definitiu per homogeneïtzar l'escriptura del català i mantenir la unitat de la llengua, després d'un procés difícil. Sistac assegura que la dificultat "va ser posar-se d'acord" però "després les normes van tenir una acceptació força bona i ràpida en general". Les principals institucions, diu, van ser les primeres en optar per la normativa.
També es commemoraven els 66 anys que Pompeu Fabra va venir des del seu exili al Conflent fins a Andorra per poder redactar el testament en la llengua per la qual tant va lluitar. Jordi Mir explica que va ser un trajecte tortuós, amb tren i autocar, amb neu i pocs mesos abans que morís. Pompeu Fabra tenia llavors 79 anys i "era una persona sense mitjans".
El testament de Fabra encara està classificat aquí a Andorra i, per tant, se´n desconeix el contingut. Però se sap que sobretot tractava qüestions personals, perquè Fabra no disposava de gaire patrimoni. En aquell moment, Andorra era l'únic lloc on el català era oficial, gràcies a una ordinació del Consell General, d'ara fa 75 anys, que ahir es va presentar públicament.
Informa: Agustí Mas Imatge: Albert Refart
Comparteix:
