Una de cada 3 persones en suspensió temporal del contracte laboral o a l'atur, arran de la Covid, ha reduït les despeses en productes de primera necessitat. Un estudi d'Andtropia i el CRES, impulsat per la Fundació Reig, constata que amb la crisi sanitària ha augmentat la precarietat laboral, així com la bretxa salarial entre homes i dones.
La Covid-19 va deixar sense feina entre 500 i 2.000 persones del país. Són entre un 0,72% i un 3,04% del total que es podrien trobar en situació de precarietat laboral. Així ho indica l'estudi "La Covid a Andorra. La seva incidència en l'economia de la classe treballadora".
S'espera que aquesta situació millori, tot i que cal ser prudent. "El pitjor de la pandèmia ja ha passat en l'àmbit econòmic i social", ha assegurat l'autora de l'estudi i presidenta d'Andtropia, Marta Alberch, tot remarcant que "ara cal ajudar a les persones que estan en situació més crítica amb les ajudes que es consideri".
La crisi ha provocat més diferències entre els sectors de població més precaris i els més rics. També entre els assalariats i els que han patit suspensions temporals del contracte, reduccions de jornada laboral i desocupació.
Segons el CRES, el 80% d'aquest grup afirma que ha notat una disminució dels seus ingressos, en comparació amb el 29% dels que han mantingut la feina.
També s'han hagut d'estrènyer més el cinturó a l'hora de comprar productes de primera necessitat -roba, menjar o telecomunicacions-, per als fills -extraescolars, roba, oci o estudis universitaris- o, fins i tot, han reduït les visites mèdiques.
"Estan apujant els preus", destaca el coordinador del CRES, Joan Micó, que afegeix que els habitatges estan cars i que la gent ha hagut de canviar. Amb tot, "hi ha altres condicionants que hem de pensar més enllà".
Ha pujat 3 punts la bretxa salarial entre homes i dones, les quals per aquest 2022 es preveu que facin més teletreball. Una situació que les ajuda en la conciliació laboral, però que els podria dificultar el creixement laboral. També s'espera que continuï augmentant el nombre de treballadors per compte propi i les tensions socials.
L'informe també recalca que el servei de salut mental va tenir un increment del 14% pel que fa a les visites el 2020 que el 2019. La majoria, de joves i personal sanitari. Una xifra que també lliga amb el 15% de les persones enquestades que ha afirmat estar-ho passant malament, sentint-se preocupat, angoixat, deprimit o estressat amb certa freqüència.
Informa: Judith Sáez
Comparteix:
