Els espais tancats propers a llocs sorollosos tendeixen a ventilar-se menys i a concentrar més CO2, fet que comporta que siguin menys saludables. Una unitat de mesura que s'ha descobert que no té una estreta relació amb la temperatura o la humitat. Aquestes són algunes de les conclusions ambientals que s'han extret de la prova pilot que s'ha fet d'abril a juliol en una escola amb l'objectiu d'aportar més informació sobre la necessitat de tenir una ventilació correcta per reduir el risc de contagi de la Covid-19.
Els aerosols són la principal via de transmissió del SARS-CoV-2 i, per aquest motiu, es recomana ventilar bé els espais tancats per aconseguir ambients saludables que es relacionen amb uns índexs baixos de CO2. Una hipòtesi àmpliament compartida però que encara requereix de molta recerca.
Per aportar més dades, d'abril a juliol es van instal·lar 15 sensors de CO2 a diferents classes de l'escola andorrana de Santa Coloma. Un estudi que ja compta amb diverses conclusions.
Segons la coordinadora de projectes d'innovació a la Fundació Andorra Recerca i Innovació, Vanesa Arroyo, s'ha vist que si l'aula està ubicada a prop del pati o d'un altre punt on hi ha soroll, "és molt més difícil tenir les finestres obertes i això sí que ha donat resultats més propers al llindar de risc". Una altra observació és que les concentracions de CO2 no es correlacionen gaire amb altres indicadors analitzats, com ara la temperatura interior o exterior ni amb la humitat. Arroyo opina que això és bo perquè d'aquesta manera "no cal modificar molt aquestes variables per tenir un bon nivell de CO2 a dins de l'aula".
Ja s'estan redactant els resultats que s'entregaran al Govern. Els principals objectius són contribuir a la recerca internacional i establir recomanacions per ventilar de forma eficient.
La metgessa de medicina interna del SAAS i investigadora del projecte de CO2 a les escoles, Cristina Royo, valora molt positivament el fet d'haver "posat una llavor amb les escoles, que és un àmbit especialment preocupant", afegint que és un estudi que es podria ampliar a altres espais tancats. La metgessa també destaca que "durant la pandèmia potser ens hem focalitzat molt amb altres mesures de prevenció, que també eren molt importants, però potser no s'ha donat tota la rellevància que mereix la detecció de CO2 per aconseguir ambients més segurs".
Royo ressalta que aquest àmbit d'estudi és molt interessant perquè es pot extrapolar a altres malalties respiratòries.
En l'estudi hi han col·laborat centres de recerca i investigadors d'arreu. Per exemple, una de les qüestions que s'han analitzat des del Consell Superior d'Investigacions Científiques d'Espanya és el risc de transmissió de la Covid-19 de cada aula suposant que hi hagués algun infectat, fet que per sorpresa de tothom no ha passat, o bé quant de temps necessita l'espai per recuperar bons nivells de CO2 quan aquests pugen massa.
Si la sala té dificultats per ventilar-se, alguns dels consells són reduir el nombre d'alumnes o el temps en què es fa classe. Es poden establir unes directrius genèriques, que es basen en una ventilació constant i encreuada, però com que cada lloc és únic, caldria una lleugera adaptació.
Així ho apunta l'investigador de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona del CSIC i membre d'Aireamos, Albert Verdaguer, que proposa que cada aula podria fer la seva pròpia anàlisi per saber de quina manera aconseguir una bona ventilació, uns paràmetres que es podrien recollir entre dos i tres dies i que permetrien establir una metodologia aplicable durant tot el curs.
Verdaguer subratlla que hi ha una línia d'investigació oberta arreu del món amb l'objectiu de consolidar uns protocols que vagin en una mateixa línia. Pel que fa al projecte desenvolupat al Principat, que inicialment va ser pioner a nivell internacional, la voluntat és recollir més informació en una altra fase del projecte.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pere Besolí-Desirée Sala-Nil Forcada-Fernando Montero
Comparteix:
