Ràdio i Televisió d'Andorra, com ja saben, aquesta setmana està compromesa amb Unicef i la campanya "Ara no podem parar". És per això que cada dia ens fixem en un projecte humanitari d'aquesta organització. Avui viatgem fins a Kènia, on Unicef ha canviat la vida als habitants de tres pobles que tenien problemes de salut perquè havien de subsistir amb l'aigua d'un llac que té excés de fluorurs.
Jacinta Asinyen viu al poble assolellat de Namukuse, a Kènia. El seu fill Sunday li fa companyia mentre fabrica un cistell davant la cabana i pensen en els efectes devastadors que el llac Turkana, la seva font d'aigua principal, els ha provocat. L'excés de fluorur que conté afebleix els ossos i taca les dents. Uns efectes que es repeteixen en la majoria de nens de l'escola, al costat del còlera i altres malalties diarreiques. El cap de l'àrea de Namukuse, Moses Lokala, assegura: "El còlera és una de les malalties que ha afectat realment aquesta regió. Hi ha causat la mort a molts veïns especialment des que no tenim dispensaris mèdics." El còlera va arribar a aquesta regió el 2009 i hi va provocar 2.000 morts. Una situació que es va revertir gràcies a la col·laboració d'Unicef i el govern dels Països Baixos. El representant d'Unicef a Kènia, Marcel Rudasingwa explica que aquí ja cobreixen "prop de 7.600 persones mitjançant aquesta canonada que comença a Lobolo, passa per Namukúse i arriba fins a Longuetx. Això són uns 26 quilòmetres. És una canonada d'aigua que, de fet, comença a una font prop del llac. Llavors es bombeja i per gravetat es porta fins a aquests indrets".La conducció d'aigua ha permès construir instal·lacions per a la higiene i això ha millorat substancialment la vida dels habitants d'aquests tres pobles i ho van manifestar clarament amb la rebuda càlida que van fer als responsables del projecte. Diana Ekai és una estudiant adolescent de Namukuse i relata: "Ens han construït quatre lavabos i una cambra de bany. Quan no ho teníem, havíem d'anar a casa quan ens venia la menstruació, mentre els nois podien seguir anant a classe. Ens podíem arribar a passar d'un a quatre dies a casa o fins i tot una setmana. Quan tornàvem a l'escola vèiem com els altres anaven més avançats i nosaltres ens quedàvem enrere. Però ara, quan tenim el període, podem anar a aquests banys, netejar-nos, canviar-nos i llavors tornar a classe com qualsevol altre estudiant".Informa: Unicef Locució: Agustí Mas
