Hi ha una casa al poble de Prats que es creu descendent d'una enviat del comte Bernat III de Foix. Es tracta de Cal Puigcernal. El 1340 es troba la referència d'un Puigcernal que intervé en el tracte per a l'ús d'uns emprius a Merens. Doncs bé, l'interès d'aquesta casa fa que s'hagi inclòs a l'inventari general de Patrimoni Cultural. A banda de la feina que fa el departament cada vegada són més els propietaris que demanen la inclusió.
El BOPA ha publicat aquest dimecres la inclusió de Cal Puigcernal a l'inventari general de Patrimoni Cultural. Això permetrà a la propietat demanar subvenció per a la restauració o fer-hi l'inventari.
"Ens explica molt bé el que és una casa pairal que per desenvolupar l'activitat agrària i ramadera necessita d'altres construccions com camps o pastures. Estem veient que hi ha aquesta tendència que els propietaris volen protegir el seu patrimoni i ens demanen la seva protecció i això ens és favorable per tots per fer més àgil el procés."
Lídia Torres, arquitecte tècnica de Patrimoni Cultural
Són moltes les cases que podrien explicar l'esplendor de l'època agrària i ramadera d'Andorra però poques formen part de l'inventari de Patrimoni Cultural. Fins ara eren sis, però la llista creix amb cases com Cal Puigcernal.
A Prats trobem la casa pairal i l'era, un conjunt que es complementa amb la borda del Cultiar al mateix poble i una borda a Incles.
La casa té més de set segles d'història. Està documentada al segle XIII on s'instal·la un Puig Arnay, antecessor de la propietària d'avui dia. Prova de la seva activitat és la gran quantitat d'utensilis que es guarden al cap de casa. Entre ells un telèfon i és que Cal Puigcernal era centraleta.
"Trucaven aquí i havies d'anar a buscar i venien aquí i el mateix si volien trucar. Havies de demanar conferència, a Espanya es podia però a França no va ser fins que van posar els telèfons automàtics. Ens donaven un tiquet i no sé quan cobràvem, uns cinquanta cèntims."
Denisa Font, propietària de la casa
La Denisa ha sentit moltes històries sobre la casa com l'incendi que va reescriure el seu curs o l'acompanyament de l'avenç del país. Recorda, per exemple, "quan van fer els treballs de FHASA per fer el canal d'Engolasters aquí no hi havia cap fonda. Pujaven els treballadors amb la família i aquí se n'hi havien estat molts."
El relat d'aquesta casa s'afegeix al de cal Gastó a Ransol, cal Ribot a Escaldes-Engordany, cal Batlle i cal Pal a la Cortinada i cal Closca a Andorra la Vella.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
