Els refugiats catalans de la guerra civil van ser els protagonistes de l´impuls econòmic del país. Viladomat, Cierco, Farràs, metges, empresaris i professionals que es van quedar a Andorra. Així ho afirma la doctora Maria Jesús Lluelles, que per primera vegada, després d´un estudi intens, ha posat xifra a la quantitat de fugitius que van passar pel Pirineu entre 1936 i 1947, i que sumarien fins a 25.000.
Antoni Forné, pare del que va ser cap de Govern, el doctor Farràs, pare de l'actual doctor, o l´empresari Higini Cierco, també pare de l´ex-accionista majoritari de BPA.
Són alguns dels exemples del llegat humà que va deixar la guerra civil espanyola a Andorra. Professionals i gent molt activa, uns 500, majoritàriament catalans, que es van quedar al país i que van col·laborar en el seu canvi econòmic. La doctora en geografia, Maria Jesús Lluelles, explcia que eren "el 25% del cens" i van ser molt importants perquè es tractava de "professionals com metges, empresaris o escultors, com Viladomat".
Es van quedar perquè van ser acollits per alguna família o perquè tenien feina. Aquests eren els requisits. Però de pas, entre el 1936 i el 1947, n´hi va haver molts més. Lluelles els ha xifrat entre 15.000 i 25.000.
Brigadistes internacionals, bruts i afamats, civils dels dos bàndols i joves que no es volien unir als exèrcits, i a Andorra, un cos policial de només 45 sometents. Com s'ho va fer Andorra per fer front a aquestes onades? Lluelles apunta tres actors fonamentals: "el Consell General, que va fer front a la crisi amb una sèrie de mesures, el destacament de 140 gendarmes que oferia atenció humanitària, i la població civil".
La conferència "Impacte dels refugiats de la guerra civil a Andorra", que va tenir lloc ahir a la Farga Rossell, és la segona del cicle "Andorra en temps de conflictes", que organitza l'ICOM. Si en volen saber més, Lluelles també participarà a la taula rodona del dijous 5 d'octubre.
Informa: Laia Ferré Marot
Imatges: Vicente Bellot
Comparteix:
