El reglament dels pisos socials es flexibilitzarà per facilitar l'accés dels joves

www.andorradifusio.ad

La ministra d'Habitatge ha avançat a Ràdio Nacional que el reglament d'accés als pisos socials es flexibilitzarà per facilitar l'accés dels joves, ja que en molts casos no poden acreditar que viuen de lloguer. I és que, sovint, no poden accedir al mercat i es veuen obligats a conviure amb els pares. 

Abans que acabi aquest any s'atorgaran 70 dels habitatges a preu assequible del parc públic. S'espera arribar als 250 el 2025 i a mig miler, el 2026. Si es compleixen les previsions, en tres anys n'hi hauria al mercat 1.500, sumant els procedents dels apartaments turístics i els que a hores d'ara estan buits, que formaran part de la bossa d'habitatge.

"Hauríem d'arribar en tres anys o tres anys i mig a uns 1.500 pisos que sortissin al mercat, ja sigui mitjançant el parc públic, la borsa d'habitatge o els propietaris que, voluntàriament, els posin a lloguer o a la venda".

Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge

Fins ara 240 persones s'han inscrit al registre per accedir a un habitatge social. D'aquests, s'han detectat que 25 famílies reuneixen els requisits per beneficiar-se del programa. Conxita Marsol ha avançat que el reglament d'accés als pisos socials es flexibilitzarà pensant, sobretot, en "els joves que no poden acreditar que tenen un lloguer perquè encara viuen a casa dels pares". 

La ministra no es mostra preocupada pels possibles recursos que puguin presentar propietaris contra la llei per vulneració del dret a la propietat privada perquè "segons els nostres estudis, la llei és constitucional". 

Creu que l'entrada al mercat de 1.500 habitatges a preu assequible tindrà un efecte moderador en el mercat immobiliari. La gestió d'una part d'aquests habitatges es cedirà empreses privades, sota la supervisió del Govern.

Una desena de projectes en marxa

El Govern té més d'una desena de projectes d'edificis que destinarà a habitatge social a preu assequible. Als del Pas de la Casa i l'hotel Àrtic, els seguiran els de Roureda de Sansa, també a Andorra la Vella, i els de l'hotel Hermus d'Encamp i Pellicer de Canillo. 

Després, els habitatges de la Borda Nova i l'edifici de l'Arbella d'Ordino. També hi ha projectes en marxa a més llarg termini, en principi abans que acabi la legislatura, a Ribasol, Arinsal, i a Sant Julià de Lòria, l'edifici del carrer Doctor Palau, el de l'avinguda Verge de Canòlich i la Font del Ferro a Aixovall.

En col·laboracio amb els comuns hi ha els de l'avinguda del Pessebre d'Escaldes-Engorndany i del Cedre d'Andorra la Vella. 

Informa: Joan A. Sarmiento

Comparteix:

Una desena de funcionaris van fer més de 300 hores extra el 2022 Puja la temperatura amb màximes de 36 graus