Molt a prop de les pistes d'esquí, al Tarter, hi trobem un dels exemples d'arquitectura vernacular més destacats del país. Es tracta de Casa Gastó, l'última incorporació a l'inventari de patrimoni cultural . Està en ple procés de restauració i en un futur podria ser un hotel rural.
Avui dia, el conjunt de Casa Gastó sembla ben integrat en l'entorn, però si retrocedíssim en el temps ens trobaríem una casa aïllada enfocada a la subsistència, vivint del conreu i el bestiar, que té més de 500 anys d'història.
L'historiador i tècnic de l´àrea d'inventari i conservació de patrimoni cultural, David Mas, destaca "l'antiguitat i l'autenticitat de l'edifici, que s'ha conservat al màxim respecte a com era abans de l'arribada del totxo i el ciment". Per això aquest exemple d´arquitectura vernacular s´ha inclòs en l´inventari general de patrimoni cultural.
La casa ha patit diverses modificacions. Al segle XVIII, en ple auge econòmic del país, s'amplia (1701) i el 1928 es construeix una cuina annex i una balconada sobreposada que respon als nous temps.
Tot i ser habitada fins als anys 40 del segle passat, res sembla haver pertorbat l´interior de la casa, que conserva estances intactes com el celler que custodia unes botes de grans dimensions per guardar oli i vi. Un important canvi climàtic a l'edat mitjana va fer que es deixés de produir vi i va ser a partir de llavors quan el van començar a importar, explica Mas.
També hi trobem diversos objectes que han quedat documentats en una sèrie fotogràfica duta a terme per Àlex Tena abans de començar la restauració i on s'hi veuen "llits, armaris, un sanitari...", i tota mena de mobiliari que "també ha rebut una subvenció per a la restauració".
Jordi Mas, un dels propietaris i hereu col·lateral, va rebre la casa, ja que els últims habitants no van tenir descendència.
Amb aquesta obra volen dignificar els avantpassats que hi van viure fins als anys 40, en què hi va haver un tràgic succés familiar que va donar lloc al capítol històric de l´últim condemnat a mort. Segons David Mas "la responsabilitat que tenim per mantenir aquest patrimoni i preservar la memòria és el que ens ha portat a rehabilitar-la".
Per allà on passaven carros, ara hi ha una carretera general i allò que eren camps ara és la porta d´entrada a un dels dominis d´esquí del país, però arrecerat pels arbres, Casa Gastó mira al passat per projectar-se al futur i qui sap si un dia convertir-se en hotel rural.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
