La dislèxia és un dels principals trastorns que tracten els logopedes. La pandèmia ha provocat que es detectessin casos més tard, però també ha ajudat a famílies a ser conscients dels problemes dels fills amb la lectura i l'escriptura. Aquest dilluns, Dia europeu de la logopèdia, n'hem parlat amb professionals, nens i famílies.
La presidenta del col·legi de Logopedes, Sara Fité, ha definit que és la dislèxia. "La dislèxia és un trastorn neurològic de la lectura. Als nens els hi costa descodificar les paraules escrites".
Conviure amb la dislèxia no és fàcil i hi ha molts infants que la pateixen. És el cas de l'Íker Viña o la Mar Choy, que ens han explicat què els hi passa. "Confonc lletres o les separo de lloc o les intercalo", ha detallat l'Íker.
L'aparició de la pandèmia ha agreujat la situació a l'hora d'identificar casos de dislèxia. La mateixa Fité ho ha confirmat. "Amb la pandèmia els casos s'han detectat sovint més tard del que ens hauríem pogut detectar". Un cop superada, l'Olga Armengol, que és la logopeda de l'Íker, ha destacat que en els darrers mesos "ens hem pogut conèixer més i a partir d'aquí hi ha els pares que han dit: que ens havíem de posar les piles perquè realment té moltes dificultats".
El seu pare, el Nicolás, ha explicat quan van veure que el seu fill necessitava ajuda. "Ens vam adonar que malgrat els esforços i tot i seguir els consells bàsics per cada nen, el ritme no era el mateix". I és que la dislèxia és un trastorn que pot generar situacions que afectin l'autoestima. Armengol ha comentat que l'afectat es pot sentir "frustrat o tenir baixa estima...". Per la seva banda, Fité ha posat un exemple del que poden sentir. "No hi arribo, soc estúpid, no me'n surto. Quan, això està molt clar, això no és un problema d'intel·ligència".
La família i l'escola tenen un paper cabdal en el tractament de la dislèxia. El Nicolás ha destacat que no li posaran cap pressió al seu fill. "Si ha d'estudiar alguna cosa, nosaltres amb paciència, seguint les pautes i el treball diari". La mateixa Armengol ha constatat que "es nota molt els pares que s'impliquen en llegir amb el nen o amb la reeducació de logopèdia amb els pares que no".
Informa: Sergi Cano
Imatges: David Moreno
Comparteix:
