Hi ha persones dins el col·lectiu trans que necessiten passar pel quiròfan perquè els genera malestar que no se'ls identifiqui amb el seu gènere. David Cecilia i Nil Monterroso han iniciat campanyes de recollida de fons per cobrir les despeses d'unes operacions que, a diferència d'altres països, la seguretat social no cobreix. L'objectiu del reportatge és mostrar les seves històries i la importància que té emprendre aquest pas.
Nil Monterroso és una persona trans pendent de fer-se una mastectomia. "Costa ensenyar un cos que no respon a la teva identitat de gènere i que et rebutgin per tenir-lo", explica.
Té 15 anys i des de petit desitjava no tenir pits. A través de les xarxes ha iniciat una campanya de recollida de fons per sotmetre's a una mastectomia, una intervenció que a Andorra no està coberta per la seguretat social. Agraeix tot el suport que li han donat que li permetrà operar-se d'aquí a uns dies després de passar per un veritable periple.
"Al gener vaig estar ingressat a la quarta planta de l'hospital per depressió. Els comentaris de la gent ja no els aguantava més i llavors vaig començar una altra vegada a tancar-me en mi mateix, a tancar-me a l'habitació i a tenir por de sortir al carrer. Arribes al punt que ja no aguantes més i em vaig intentar suïcidar. Ja no m'hauré d'amagar, no hauré d'amagar el que realment soc".
En David té 41 anys i tan sols en fa deu que va començar a sentir-se més còmode si el tractaven en masculí. També ha iniciat una campanya per poder operar-se en els propers dos anys, a banda de reivindicar altres qüestions.
"Vaig néixer amb un cos amb el que no m'identifico i per a mi és important operar-me ara mateix. És un tema de salut mental", manifesta. Al mateix temps, reivindica que "de la mateixa manera que s'ensenya història, geografia o qualsevol altra assignatura, s'hauria d'ensenyar el que és la diversitat de gènere". A més, constata que "la manera que tenim de parlar està molt antiquada i llavors hauríem d'evolucionar també en l'ús del llenguatge".
Els testimonis creuen que falta regular el canvi de nom, a banda de visibilització i molta empatia. "Quan vaig al banc, a la CASS o a qualsevol lloc on presento la documentació em diuen que no soc jo, he de donar explicacions i dir que soc transsexual i que m'estic hormonant, per això tinc aparença masculina", exposa el David, que anima les persones en la mateixa situació "a acceptar-se". Per al Nil, és necessari visibilitzar-ho al país perquè s'acabi normalitzant. Pensa que si algú no ho entén, "és problema seu". "No estàs fent mal a ningú, és més, estàs deixant enrere el que et fa mal a tu per ser feliç".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Desirée Sala-Sergi Linares
Comparteix:
