Reportatge: els efectius canins del cos de banders

La Teia, l´Ada i el Tai es disposen a fer una de les pràctiques de rastreig que sovint fan al cos de banders.La primera a començar és la Teia, la més veterana del grup, un Jack Russell especialista en rastreig de sang. “Agafem un pot amb mostres de sang de qualsevol animal i deixem un rastre de gota amb gota. Arrosegarem la pell d'un isard i l'amagarem. Duré la gossa que olori la sang i a partir d'aquí la deixo anar”, explica Josep Lluis Herrera, guia del cos de banders.I en qüestió d´un minut i escaig ja ha localitzat la peça. El seu premi és la pell, tot i que en el cas d´animals vius, asseguren que només borda.“La idea és trobar la peça ferida, amb l'objecti u de recuperar-la. Per sacrificar-la, o, si es pot, recuperar-la i dur-la al centre de recuperació de fauna”, afirma el cap de la unitat dels banders, Ferran Teixidó.Fa un parell d´anys van iniciar a l´Ada i al Tai en la localització de pesca. La pràctica és una mica diferent. Primer s´ha s´amagat una bossa amb truites. Aquí no es deixarà cap rastre sinó que l´hauran de localitzar per les particules de l´aire. “Des que té cinc mesos la idea era introduir la gossa al cos. S'ha anat formant i les truites ha sigut més a posteriori”, indica Jonathan Brad, guia del cos de banders.A banda de la tasca de recuperació d´animals ferits, des de fa un any els gossos també col•laboren en la detecció d´infraccions davant la possibilitat que s´amaguin excedents de preses o que s´hagin cobrat sota prohibició.“Tenim la capacitat d'obri run sarró, una motxilla, registrar un vehicle. Però per fer això has de tenir una sospita. El gos et permet fer això”, explica Teixidó.Des del cos de banders esperen que el fet de tenir els agents canins dissuadeixi els infractors, i és que l´olfacte d´un gos és difícil d´enganyar.Informa: Rosa Alberch Imatges: Xavier Fajardo